dimarts, 3 de febrer del 2015

de panets valencians que semblen llonguets però no ho son...

mantequetes valencianes

Aquests panets els ha cuinat la mare, que és panàfila militant i molt do-it-yourself. Son una mena de llonguets enfarinats (trobo que algun va més posat de farina que el Vaquilla en sus malos tiempos, però a panet regalao no le mires en enfarinao). La recepta la va treure del blog Recetas BBSS i allà en diuen Mantequetes segons apareix en un llibre editat per la Chene valenciana fa 18 anys.

La veritat és que la cerca de mantequetes a google no m'ha retornat res a banda d'aquesta mateixa recepta o sigui que és un tema que caldrà investigar una mica més :)
En tot cas, son uns panets esponjosos i flonjos, de crosta molt fina i poc cruixent. A mi em semblen ideals per  a sucar salsa: son tot esponja absorvent, heh!

Recepta de mantequetes (original de Marisa Gonzalez)

Ingredients

massa fermentada:

- 15 g de llevat fresc
- 1 culleradeta de sucre
- 100 ml d'aigua mineral tèbia
- 170 g de farina de blat

Massa de pa

- 400 g de farina de força
- 180 g d'aigua mineral tèbia
- 180 g de massa fermentada
- 2 g de llevat fresc
- 1 culleradeta de sal


Procediment:

Col · locar en un bol el llevat fresc esmicolat. Tenir en compte que el llevat ha d'estar a temperatura ambient.
Afegir l'aigua tèbia i el sucre. Barrejar fins que el llevat estigui ben dissolta.

Incorporar la farina a poc a poc barrejant amb la cullera de fusta fins que estigui totalment integrada i es formi una bola que es desenganxi de les parets del bol. Passar la bola de massa a un bol untat amb oli. Tapar amb film transparent i deixar fermentar a temperatura ambient fins que dupliqui el seu volum o preparar la nit abans i deixar-lo a la nevera. L'endemà, treure-ho i deixar que torni a doblar el seu volum.

Treure la massa fermentada de la nevera. Deixar a temperatura ambient i tapat. 1 hora aprox.

Tamisar la farina juntament amb la sal. Fer un forat al centre i abocar l'aigua temperada, el llevat fresc, la sal i la massa fermentada. Remenar amb una cullera de fusta fins que la massa comenci a aglutinar. Treballar després amb les mans fins que es separi de les parets del bol.

Si es fa amb panificadora, abocar l'aigua tèbia, afegir la sal en un extrem de la cubeta. Abocar la farina, el llevat fresca i la massa fermentada. Prémer el programa pastat. Quan els ingredients de la massa estiguin ben integrats, apagar la panificadora i treure la massa.

Bolcar la massa sobre una superfície enfarinada i treballar uns 10 minuts fins que quedi homogènia i elàstica.

Untar un altre bol amb oli, col·locar la massa i tapar-la amb paper film. Deixar llevar durant 1 hora-hora i mitja o fins que dobli el seu volum. Dependrà de la temperatura ambient. Dividir la massa en porcions d'uns 85 g. Formar boles i deixar reposar 5 minuts. Tapar amb un drap.

Formar les mantequetes. Doblegar la part superior cap al centre. Doblegar la part inferior fins que una amb la superior. Segellar amb els dits, donar-li la volta i aplanar amb la mà. A la mitja hora fer un tall longitudinal amb un ganivet ben esmolat o un bisturí. Donar-los la volta i deixar, el tall a la part de sota. Deixar llevar altres 15 minuts.

Preescalfeu el forn a 250º, posar a la base un recipient amb aigua. Acabat el temps, donar-li la volta als panets i escampar una mica de farina amb un tamís o colador.

Ficar la safata al forn preescalfat. Baixar la temperatura 230º i enfornar 10 minuts, calor sota. Als 10 minuts, obrir el forn perquè surti tot el vapor, treure el recipient amb aigua amb molta cura i enfornar 10 minuts calor dalt-baix. Anar observant per si cal baixar una mica la temperatura.

Refredar els panets sobre una reixeta.

diumenge, 1 de febrer del 2015

d'esmorzar de forquilla - Gener 2015 - i llibres del segle XVIII

Amb l'any començat, tornen els esmorzars de forquilla a Ca l'Esteve. Una ocasió aproximadament mensual per a entaular-se a gaudir de la bona cuina del mestre Xesco i de la conversa animada per la energia positiva. Avui ha coincidit amb una trobada de cotxes 600, costa molt ser adorable si estàs fet de ferro però aquestes màquines ho aconsegueixen una miqueta.

600 a ca l'esteve

I també hi ha hagut sorpresa per al cocinillas, que ha rebut de part de la Gemma i en Jordi una caixeta de clics que li aniran molt bé per al proper Nadal...

manel cocinillas i els playmobil

El menú ha estat tran frugal com sempre, amb una truita de patata i ceba, uns encurtits amb olives de la casa...
truita de patates ca l'esteve esmorzar de forquilla


encurtits ca l'esteve esmorzar de forquilla


Tot seguit uns calçots -que a Ca l'Esteve fan 'nets'- amb una salsa densa i untuosa.

calçots ca l'esteve esmorzar de forquilla

Unes carxofes farcides amb cranc:

carxofes amb cranc esmorzar de forquilla ca l'esteve

Unes costelletes de cabirol arrebossades i pintades amb una salsa de mostassa i mel:

costelles cabirol esmorzar de forquilla ca l'esteve

Un arròs de cap-i-pota amb gambes, què voleu que us digui, ja estàvem en modo festival...

arròs de cap i pota i gamba esmorzar de forquilla ca l'esteve


I per a postres una crema catalana amb carquinyoli, tot molt etèri.

crema catalana esmorzar de forquilla ca l'esteve

La Marina ens ha portat unes galetes amb forma de bicicleta que ens hem cruspit en el moment cafetó. Tan maques com els 600 de fora o més encara. I hem pogut conèixer a l'Arlet, la filla d'ella mateixa i el Manel generós. 

galetes bicicleta marina tapat de tapes

I a la sobretaule, en Xesco ens ha mostrat alguns dels seus exemplars històrics bibliogràfics. Entre altres un Arte Cisoria escrit per Enrique de Villena l'any 1423 i publicat al 1766. I un Juan de la Mata del 1741. El millor no ha estat veure aquetes joies de paper sino les explicacions del mestre al voltant de les mateixes. El coneixement ens mou tant o més que les viandes.

xesco bueno mostrant llibres arte cisoria esmorzar de forquilla ca l'esteve

llibre juan de la mata xesco bueno esmorzar de forquilla ca l'esteve

Nota: foto curiosa ja que de fons es veu al Manel fullejant el meu exemplar de Arte cisoria... del 1967, que per contrast semblava un alegre jovenet pre adolescent... tot i haver nascut abans que servidor. Grans moments!




divendres, 30 de gener del 2015

del donut farcit de gelat. Seguim amb el sucre pujadet


Ahir parlàvem del crookie (mig croissant i mig galeta), avui seguim amb el tema dolç per una sorpresa que m'he trobat de matinada:

Seguir un putuamo com en George Takei a Facebook dona moltes satisfaccions. Entre altres, aquesta petit troballa de donuts amb topping i farcits de gelat, quelcom que sona molt USA i que ja tinc ganes de veure si ens ho trobarem per aquí.
Ara us deixo, haig de contestar un uasap d'urgència del Jordi, el meu dietista.

dijous, 29 de gener del 2015

del crookie, más allá del cronut...

Després del cronut arribà el crookie. Sabeu què és el crookie? Doncs una barreja entre croissant i galeta.
Si jo hagués de traduir el nom ho tinc clarissim, en diria CASTAÑO OSCURO.




Vist a Foodiggitty

dimecres, 28 de gener del 2015

de Guia de agricultura ecolóxica

Jo no soc gaire bon cultivador, de fet a casa tinc un Aloe Vera que ho aguanta tot i de tant en tant em dedico a cultivar algunes aromàtiques fins que em canso de regar i les pobres digievolucionen cap al gran backup del cel de les plantes. Però m'ha arribat -via celtiña hostigador- aquesta guia de agricultura ecològica que és molt complerta dins de ser una guia introductoria. Aclareix molts conceptes d'una forma força resumida i alhora prou extensa com per a fer-se una bona idea global del que implica i representa cultivar 'ecològicament'


La guia la podeu trobar en pdf en aquest enllaç de la web http://www.sogama.es/es/info/publicaciones
Per cert, està en gallec però soc dels que pensa que en realitat amb una mica micona petita de ganes i bona voluntat qualsevol que parli català o castellà pot llegir i entendre un text en gallec. I viceversa, per cert. Tot i que sovint el personal s'estima més tancar la closca, no sigui cas que li entrin idees noves. Heh!





dimarts, 27 de gener del 2015

diumenge, 25 de gener del 2015

de pop guisat amb patates i mongetes


Pulpo estofado con patatas y judías verdes

Tenia al congelador uns pops de mida petitona, no prou formosos com per a fer un Polbo a feira en condicions, on les monedes d'octòpode han de ser generoses i radiants per a que realment l'àpat tingui gust de festa. Però era diumenge i per tant volia portar a taula alguna cosa que sortís de la rutina setmanal i vaig decidir fer un estofat amb el pop i les patates. Si n'hagués tingut també hi hagués afegit unes mongetes tipus pocha o uns fesolets de Santa Pau, però amb la mongeta verda també ha quedat rebó.
Alerta, és estofat i no simplement guisat perque durant la cocció la tapa ha estat sempre posada capturant aromes i essències. Es a dir, estofant. El plat és ben senzill i el resultat molt gustós, la única clau és la cocció inicial del pop que ha de ser prou perllongada per a que quedi tendre i no excessiva per deixar-lo rendit i sense tremp.

La recepta:
Estofat de pop, patates i mongeta verda

Ingredients
Aprox 1 kg de pop
El mateix pes del pop en patates
500 g de mongeta verda
Dues dents d'all
Fulles de llorer
Una parell de cebes tendres
Una cullerada de carn de nyora
Oli d'oliva
Sal
Pebre vermell de la Vera
Pebre


Procediment

Posem aigua abundant en una olla gran i li posem una de les dues cebes tendres juntament amb una fulla de llorer. Quan està bullint amb violència hi posem el pop 'espantant-lo' tres vegades. Així la pell quedarà més sencera. El coem segons la mida, els meus han trigat aproximadament mitja hora perque eren força menuts. Un cop  cuits els reservem.

En una cassola posem unes cullerades d'oli i hi enrossim molt lleugerament unes dents d'all, hi posem la ceba picada tan finament com podem i la sofregim un parell de minuts.
Pelem i tallem les patates que afegim a la cassola. En aquest moment hi posem el pebre vermell i la carn de nyora, ja tenim la base. Ho remullem amb aigua de cocció dels pops i les posem a coure amb la tapa posada. Quan porten cinc minuts afegim les mongetes tallades i també els pops a troços per a que continuin aportant sabor al conjunt. Acabem la cocció durant uns quinze minuts ben tapat, trigarà en funció de la mida de les patates.

Quan servim, li posem una mica de pebre vermell de la Vera extra i un rajolí d'oli.


Pulpo con patatas y judías

divendres, 23 de gener del 2015

de lomo doblado, la recepta de la Brigi i una vida de feina...

Aquesta setmana tinc el pare de aniversari.
Son molts anys doblando el lomo: fill del barri del Polvorín -darrera l'estadi d'atletisme Joan Serrahima, un nivell per sota del barri de aluvión- va començar a treballar quan el van fotre fora de l'escola perque ja sabia tot el que el mestre ensenyava en aquella classe de curs únic, tots els nens de totes les edats en la mateixa aula totum revolutum.
Eren els primers anys cinquanta i amb tretze anyets a fer d'aprenent a una imprenta. I a doblar el lomo, noi.

Lomo doblado casero


Per aixó avui us porto aquesta recepta de lomo doblao, fantàstic embotit casolà que va preparar la Brigi, que és la cosina de la mare i com podeu deduir... ben extremenya :) Per cert, destacable que el lomo doblao no porti pebre vermell sent un producte típic d'Extremadura :O
En tot cas, està bonissim i és una gran alegria que la gent encara el prepari a casa seva. O no?

Lomo doblao de la cosina Brigi (del pueblo, a Extremadura):

Ingredients: 1 lomo iberico.
Tripa de vacuno,
Manteca de cerdo 
Pimienta negra,
ajo machado,
aceite oliva,
sal  
cuerda para atar 

Procedimiento:
Poner el lomo en sal durante 24h para sacarle el agua, se limpia la sal y se cuelga para que escurra.
Se fríen los ajos en aceite y cuando está templado se introduce el lomo en el mismo para que se impregne.


Se unta el lomo con ajo crudo, pimienta y manteca de cerdo. Se dobla con la parte más grasienta hacia el interior y se embucha en la tripa.  Untamos la tripa con aceite, lo atamos para que no pierda la forma y lo colgamos para curar.

dimecres, 21 de gener del 2015

de Nessie, el cucharón definitivamente molón

nessie ladle


#Megusta
#Loquiero
#Lonecesito


 Vist al Facebook d'una amiga que sempre te la antena posada a la vida amb txispa :)
A la venda aquí, per cert