de patates fregides per 22.000 euros. A pagar.

Una noticia de urgència que m'ha sorpres i que servirà per acabar el dia d'avui que ha estat dedicat al 'art' (veieu les cometes, oi?)

Unes patates fregides valorades judicialment en 20.000 euros.
Com és possible? Doncs perque aquestes miserables patates eren el motllo en el que un artista va fer una obra per a una galeria. La galeria(Mosel und Tschechow) i l'artista(Stefan Bohnenberger) es van barallar i ara la cosa ha acabat als tribunals. Li han tornat la obra però no les patates de la inspiració.

Com que la galeria no pot tornar les patates fregides originals...ha de pagar 22.000 euros al campió.

Aquí teniu l'advocat del artista mostrant la obra final, i com que li han perdut les patates originals... que eren del 1990!!!!! doncs ara toca pagar.
Están locos estos romanos!!!

La noticia complerta aquí (i no és un link a Elmundotoday)

de la boca fins al anus project (M2A)

Ja em disculpareu el títol, però no és pas cap cop d'efectisme al titular. Es que la proposta que us porto es diu exàctament així: M2A (mouth to anus, de la boca a l'anus).
Comfesso que a la primera impressió de sorpresa, es va succeir rapidament una certa suspicàcia respecte al que els artistes contemporànis sovint ens proposen (i ara que hem de lamentar la mort d'una figura icònica com Antoni Tàpies encara tinc més fresca aquest debat interior). I al cap de pocs minuts va tornar el convenciment de que la proposta és interessant i que escapolint la escomesa del fet artistic i centrant-me en la part informativa i divulgativa la proposta és MOLT interessant.

Stefani Bardin és l'artista que ens proposa una instal.lació basada en els primers experiments científics (realitzats per el Dr. Braden Kuo) que han resseguit amb una microcàmera el recorregut interior dels aliments dins el cos. Alerta que la cosa és certament visceral.
I ho han fet tot gravant les diferències que apareixen en el procés de la digestió quan aquests aliments són d'origen industrial (molt processats i amb afegits que en garanteixen la conservació llarga) o aliments produits a casa.

Que no s'entengui això com la típica crítica alarmista sobre la quantitat de conservants i afegits que trovem als nostres menjars processats. Que aquests triguen més en ser digerits és un fet, no una opinió i sino mireu la imatge superior: pasta tipus noodle amb el mateix temps de digestió. A la esquerra la industrial i a la dreta la casolana (que ja pràcticament ha perdut tota la estructura). I en el fons té llògica: si han de durar més, si han de ser més dificils de colonitzar per tercers organismes de cara a que ens els poguem cruspir nosaltres.... és normal que siguin justament menys digeribles. Ep, parlant sense voluntat de fer ciència. Conversa de bareto. Però sembla del tot raonable.

 

Una de les conclusions que podem extraure, a banda de la 'duresa' digestiva que pugui tenir el menjar industrial és que la persona voluntaria que es va cruspir els noodles i la càmera no mastegava gaire, perque sincerament el nivell estructural inicial dels mateixos dona que pensar. Es clar que a l'art tot s'hi val i en la ciència no però això no és exàctament ciencia, oi?

Aqui teniu un bonic video explicatiu de tot el procés, alerta retines sensibles. Hi ha fragments lleugerament hardcore.

La meva conclusió: cap novetat. Sempre millor els aliments casolans el menys processats possible. Això ja ho sabíem però en tot cas, ara tenim un estudi mèdic més i una instal.lació artística ben impactant que ho pregonen.

Aqui teniu l'enllaç al projecte artístic.
Via La información

de donutoptríes (síndrome Homer-donutwalsky-Simpson)

El meu oculista diu que estic obsessionat per el menjar i que el meu problema no és la vista sino el que es coneix com el síndrome Homer-donutwalsky-Simpson. 25 donuptríes per hemisferi, un autèntic cuatrodonuts!
Que digui el que vulgui, jo no ho veig clar.

Desde aquí

decuina decunya deconya

En Martí és una d'aquelles persones que predica amb l'exemple. I justament és el seu exemple el que molts prediquen però pocs practiquen.Ell fa temps que practica la generositat a internet (compartint coneixements, compartint somriures) i es mereix aquesta petita falca de suport. Aquesta petita 'cunya'.

El proper 25 i 26 de Febrer, en Martí (persona, cuiner i fotògraf) ens proposa aquests tallers per a treure-li profit a la nostra càmera. Així descriu la proposta ell mateix...

"Tan si tens una càmera compacta amb la que creus no poder fer res de res com si tens una càmera rèflex que mai has mogut del mode automàtic o si et perds amb tants valors, velocitats i ISOs. Aquest és el teu taller!"

I aquí el teniu en acció en un taller diferent ja que no era personalitzat i pràctic, sino un taller teòric per a tres dotzenes de blocaires:

Per la meva banda, només em queda testificar de nou que si hi hagués molts 'Martí' en l'ecosistema de la xarxa el món seria més amable, més generós i -sorprenentment donat la seva edat- més madur.
I aquesta falca és només una manera d'agraïrli el que ja ens ha donat a tanta gent. Si el coneixeu sabeu de que parlo. Si no el coneixeu, encara hi sou a temps!! És un puto crack i jo de gran vull ser com ell.

Podeu trobar tota la informació al blog de la seva pàgina 365mm.cat.

I per cert, feu una ullada al blog. FLIPAREU AMB LA QUANTITAT DE DADES I CONEIXEMENTS QUE EN MARTÍ COMPARTEIX DESINTERESSADAMENT

decuina.net a la cuina de carbó. Podcast num 1

El programa d'avui a La Cuina de Carbó (Mireia Carbó, COM Ràdio). Temà: del magnetrón al microones (i 20 receptes de microones aportades per els oients).

Es pot escoltar aquí 

Ja sabeu com és la Mireia, una pura anfetamina natural, heh!

decuina.net a la cuina de Carbó. A la ràdio (toma2)

Doncs avui tornem a tenir cita amb la Mireia Carbó a COM Ràdio i espero que els Déus de l'Olimp siguin aquest cop més generosos i deixin tancada la caixeta de Pandora. Així i podrem explicar d'una vegada les nostres cuites amb el magnetró. Que és el tipic tema que un porta entusiasmat i al final li diuen friky jajaja.

El programa a partir de les 12h es podrà escoltar en bonic streaming de audio per internet a la web de COM radio. I quan tingui el fitxer posaré el podcast, of course.
Us torno a deixar algun document multimedia del tema al final del post. I abans alguna recepta de microones que si tenim ocasió deixarem anar al programa :)

Aquesta és del meu pare:

SARDINES ESCABETXADES

Necessitem:

1 kg sardines

6 grills d’all

1 ceba mitjana

oli d’oliva (1 tassa de les de cafè)

10 grans de pebre negre

1 cullerada gran de pebre vermell

4 clavells d’espècia

Vinagre (2/3 d’un got d’aigua)

Vi blanc (2/3 d’un got d’aigua)

Aigua (1 tassa de les de cafè)

julivert, llorer, sal i pebre blanc en pols.

El.laboració:

Netejar les sardines, treient-li cap i budells; reservar-les.

En recipient amb tapa, posar l’oli, la ceba tallada més aviat prima i els grills d’alls pelats i sencers; remenar i posar-ho al microones 5 minuts a tota potència. Treure i afegir el pebre vermell; remoure una mica. Afegir la resta dels ingredients, exceptuant les sardines, la sal i el pebre blanc; coure 7 minuts. Salpebrar les sardines amb sal i pebre blanc al gust; ficar-les a l’escabetx –calent– i coure 2 minuts, tapades i a màxima potència.

Treure i abocar dins un recipient hermètic, quan siguin fredes.

Un parell de dies al frigorífic i assoliran l’excel.lència.

i ara, com diria la Loll...... als videuuuuuuuuuus!! :-P

de recepta del 1611: longanizas

 
"Unas longanizas pondré aquí porque las suele comer bien el Rey mi señor. Tomarás carne de los solomos de puerco, que no tenga mucho gordo, y la cortarás con revanadillas menudas, y las echarás en adobo con agua y sal y un poquito de vinagre, y sazonarás en todas especies, salvo nuez, que no ha de llevar, sino pimienta, clavo y jengibre, y le echarás unos pocos cominos de manera sepa bien a ellos, y esté todo en adobo veinticuatro horas.
Luego, henchirás las longanizas, y ponlas a enjugar. Estas no llevan ajos ni orégano, y si le quieres echar algun ajo, ha de ser asado y poco."

Francisco Martinez Montiño
1611
Cuiner Major del Rey de España.

Fantàstica recepta plena de divertida linguística gastronòmica. M'encanta!

descartat al menú del Restaurant PSOE

Un retrat gastronòmic del plat elmininat ahir del menú, al Restaurant PSOE.

Potser... massa ceba? XD

de recomanació sabatina: Pasta fresca al mercat de la concepció

La meva recomanació d'avui per al 365bcn és una parada del mercat de La Concepció, on la Nuria ven pasta fresca i també la el.labora devant del personal que s'hi apropi. Feu-la xerrar, que es ben simpàtica.

Aquí podeu trobar la recomanació al 365bcn
Si hi aneu i em voleu fer somriure li podeu clicar al botó inferior del 'me gusta', o del twitter o del google+. Cada cop que NO ho feu algú m'obligarà a veure videos de gatets que cauen...heh!

Si alquilaran sillas me sacaría el abono.
En ‘Farina’ puedes darte el lujo de masajearte las retinas viendo como elaboran algunas de sus pastas frescas a tiempo real. In your face.
Preguntad vuestras cuitas y dudas a Nuria. Ella es la comandante y también grumete del puente de mando de la parada, y pertenece a la estirpe de paradistas locuaces y alegres. Como tiene que ser, hablamos de mercados.
Claro que de casta le viene al paradista: tienen también su rinconcito en los mercados de Hostafrancs y Sant Gervasi.
Tremendo goce verla trabajar y luego enchufarse un buen plato de esa pasta recién elaborada cuando llegamos a casa.
Si alquilaran sillas me sacaría el abono.