de Rosa, Rosae, Rosae. Jon Stewart i la Pink Slime Experience

En Jon Stewart descobreix el Pink Slime i se'n fot del nom comercial: 'finely textured beef' (carn finament texturitzada) que ell rebautitza com 'el cashemeer de la carn'. I en general satiritza sobre aquest producte que s'obté de la separació mecànica i la exposició a gas amoníac de les restes de carn que queden als òssos i carcasses. 'Igualito a como lo prepara mi mamá' ens diu el bó d'en Jon.

Alerta a la incrèdula menció final a McDonalds: Que McDonalds no ho troba 'apropiat' per menjar? Una cadena que ven el McRib (Rib són costelles en anglés) un entrepà on NO hi ha costelles? El pink slime és massa 'fals' per a ells?

Esquemedesorinotóa XD

The Daily Show
Get More: Daily Show Full Episodes,Political Humor & Satire Blog,The Daily Show on Facebook

I ara no deixem de esfereir-nos amb aquest llim texturitzat, però amb una mirada entenidora i divulgativa, la del meu heroi personal Jamie Oliver. En Jamie explica d'una forma planera quin és el procés que permet obtenir aquest producte de carn mecànicament separada i tractada amb gas amoníac.

Està tot en anglés, entre altres coses si no ho he entés malament en les recerques que he fet -sí, em resisteixo a anomenar-ho documentació- aquest procediment està només autoritzat als Estats Units (on un 70% de la carn que consumeixen porta una fracció d'aquestes restes reaprofitades).
Tot això obre un debat ben interessant ja que es podria argumentar que no té sentit malbaratar uns nutrients que la tecnologia permet aprofitar. Al món hi ha gana i per tant aquestes proteines s'aprofiten i no acaben malbaratades. Però es clar, el que a mi em sembla es que aquest argument amaga un altre que és el que realment mou la maquinaria: LA COBDICIA. Vendre hamburgueses a preu 'normal' que contenen un 15% de fracció recuperada amb aquest procediment i sense etiquetar-ho... no té gaire a veure amb l'aprofitament proteínic i sí molt a veure amb el negoci al cost que sigui.És legal i dona beneficis.Who cares?

Millor ens ho prenem amb humor, que només és dimarts i encara falta molt per al cap de setmana. Qué pasa locooooo?!! :-P

de poh-pia sod (rotllets de pasta d'arròs i llagostins)

Aquests deliciosos rotllets de pasta d'arròs els vaig aprendre a fer amb la Tan en un curs a Delishop, una simpatiquíssima professora de cuina thai -tot i que els rotllets són vietnamites, cosa que ella mateixa ens va advertir-. Estan boníssims, malgrat que visualment a mi sempre em recordin a menjar fotut dintre d'un profilactic -sic-.

Els Poh-Pia Sod acompleixen la norma de la cuina tailandesa (i podriem dir que oriental) de aportar com a mínim tres gustos bàsics per plat: salat, dolç, picant, agredolç, amargant,... a escollir. I també, obviament, són menjables en una taula on no hi posen ganivets, una altra de les normes que als occidentals ens poden sorprendre més.



POH-PIA SOD (rotllets de pasta d'arròs i llagostins)

Ingredients:


5 llagostins passats per la planxa per cada rotllo (la recepta original era amb quatre llagostins cuits)
8 barretes de palito de mar (el surimi és un aliment mil.lenari inventat al japó, no ens ha d'extranyar la seva presència)
Enciam iceberg 
Pastanaga ratllada
Una mica d'oli de sèsam
Làmines de pasta d'arròs rodones
Una fulla de menta per cada rotllo
Un bol amb aigua tèbia
Sal
Salsa agredolça


Procediment:


1. Tallem l'enciam -es fa servir iceberg perque és cruixent- molt i molt fí, si no ho fem prou fi ens perforarà les parets del rotllo. Barregem amb la pastanaga ratllada, una mica de sal i l'oli de sèsam.


2. Passem la pasta d'arròs per l'aigua tèbia fins que estigui suau i una mica transparent.


3. Posem la pasta a la taula i li afegim els llagostins primer (així queden a dalt al donar-hi la volta), el surimi tallat finet, les verdures amanides i una fulla de menta.


4. Fem el rotllo -enrotllant desde una punta i doblegant els extrems cap a dins-.
5. Imprescindible: mullar amb la salsa agredolça abans de menjar.

Opcionalment al rotllet es pot posat també fideus tipus noodle -de fet a la classe ens en va posar- tot i que jo avui no hi he posat simplement perque no en tenia a casa.

d'esmorzarfilldeputa, themovie. Homenatge a Gaspar Rey

Avui a Ca l'Esteve he compartit alegria de viure, plat i taula amb en Dani i en Xesco (i amb Júlia, Maria i la reina del meu cor). Com que hi ha vegades que costa d'escriure sense quedar cursi, i costa resumir els festivals... millor us deixo amb la movie-resum particular del matí.

Presentación de diapositivas: esmorzarfilldeputa - Diapositivas

Un record per al Gastrònom Gaspar Rey -sobre la seva figura en poden parlar molt millor els mestres de gastromimix que un servidor- i un 'Guardar como' a la meva memòria vital particular. Sense catalogar, sense classificar, sense filtre. Guardar como i punto: como más mejor.
Gràcies Dani i Xesco per compartir-ho.

Com que a la presentació no se m'han guardat, us deixo aquestes imatges que m'ha cedit en Pantxeta. Les botifarres de bou en frugal llit de mongeta del ganxet, el vi 'Som vuit' que han gaudit els que en prenen i unes favetes que venien directament de l'hort que hem pres en el més pur estil 'Raw food'.
Com deia el Xesco: són aigua!!

de salsa amb picant ajustable: Dave's Adjustable Heat hot sauce

En Dave tenia una visió, els amics li deien boig i la familia li girava el morro. Però en Dave tenia una visió.
Es va gastar tota la pasta que tenia estalviada perque al cap i a la fí, en Dave viu a la terra del somni americà i ell bé que en té un de somni.
I ara em direu si en Dave és un visionari, un somiador o un gilipolles: la botella de picant ajustable.
Gires el tap a l'esquerra i la salsa és un suau picant, el gires a la dreta i escup alient de Sauron per el pitorro. En la terra de les oportunitats, qualsevol somni és possible.

Aquest invent  m'ha arribat via la gastro Wonderwoman (també coneguda com a Supercalpena) i haig de comfessar que encara estic dubtant sobre si el portaria cap a casa si ho trobés al linial del super... 

de carpa cuinetes al Circ Cric

Em sorpren aquest matí una noticia sobre el festival de música, circ i teatre organitzat per el Circ Cric, aquest palíndrom amb carpa que darrera el nas de Tortell Poltrona veig que any rera any creix i per les fotos ho fa amb força. I me n'alegro perque sincerament estic del Cirque du Soleil i la seva fòrmula snob i elitista fins als mateixos collons. I sóc fan de 'Quidam', que consti.

En tot cas, jo venia aquí a parlar de lo meu, que és la inclusió d'una Carpa Cuinetes dins la oferta del Circ Cric. Una carpa especial on com ells mateixos diuen pots barrejar art, cultura i àpats. I fins i tot menjar amb els artistes del circ. Pares gastròfils del món amb fills en edat d'anar al circ... A QUE MOLA?

Teniu la info a http://www.circcric.com/

Un dels grups que actuen al festival de teàtre, música i circ. Mishima (introducing Helena Miquel i Oscar Daniello de Delafé y las Flores azules, al lloru!).

de recomanació sabatina: Excursió de 600 i rumba amb Moritz

En vaig fer post i no podia deixar de recomanar-ho un dissabte al blog de recomanacions, perque és una molt bona idea i em va fer riure molt. Excursió en 600, rumba i sopar amb la Fàbrica Moritz.

http://www.365bcn.com/2012/04/07/excursion-en-600-concierto-y-cena-en-fabrica-moritz/

Si us barrufa la recomanació, us demano que cliqueu a l'enllaç i un cop allà barrufeu al botó 'me gusta'  o al del twitter.

de George Orwell i la gastronomia

Mitjançant un amic, (gràcies mil) m'arriba la revista de la associació Eurotoques Papeles de cocina- Febrero 2012 amb un article de Jose Maria Pisa sobre la figura de George Orwell. Un article molt interessant on descobreixo que George Orwell és en realitat un pseudònim i que l'escriptor nascut a la India -per allò del treball patern al servei de sa Graciosa Majestat- i que l'autor del embelmàtic 1984 compta també amb obra relacionada amb el menjar i la restauració. Un tema que per a ell era interessant, cabdal i important.
Un home assenyat en George.

Cito del article a la revista, un fragment de la obra 'Vagabundo en París y Londres' -obra autobiogràfica on explica una temporada de passar-les realment canutes i treballant de netejaplats a restaurants de la capital de la Grandeur-

"Algunos restaurantes son mejores que otros, pero es imposible comer tan bien en un restaurante como, con el mismo gasto, en una casa particular. Los hoteles y restaurantes tienen que existir, sin duda, pero no es necesario que esclavicen a centenares de personas. No trabajan para lo esencial, sino para las ficciones que se supone representan el lujo. La elegancia, como suele decirse, no significa en realidad otra cosa que el personal trabaja más y el cliente paga más y nadie se beneficia salvo el propietario, que acaba comprándose una villa en Deauville"

Potser una opinió una mica extremada, perque n'hi haurà que esclavitzen i altres que no ho fan. El que ja no tinc tan clar és quines són les respectives proporcions de negreros si analitzem per segments de preu, igual ens sorprendriem i tot.
Conec restauradors que fins fa ben poc teníen veritables problemes per trobar personal disposat a sacrificar festius i nits en un ram dur com és aquest. Es a dir, que poques opcions a esclavitzar teníen. Igual altres de gamma alta tenen personal que hi treballa gratis -la qual cosa no significa automàticament que siguin uns explotadors necessariament, però dona molt que pensar-.

En tot cas, una descoberta interessant aquest llibre de Orwell, oi?

d'esmorzar filldeputa.

Si la Setmana ha de ser Santa, que ho sigui també desde el rojerío iconoclasta. Jo no el vaig coneixer en persona però en Xesco i en Dani sí. En pocs dies farà un any que en Gaspar Rey va deixar aquest Perro Mundo, deixant petjada i marcant camí, i en homenatge a ell ens fotrem un ESMORZAR 'FILLDEPUTA'.

Un esmorzar íntim per a recordar-lo i celebrar la vida. I així serà la nostra Setmana Santa,  perque és just i perque ens ho demana el cor.

aMÉN.

de visita ultramàtica a la Fàbrica Damm

Fa un parell de setmanes, el col.lectiu Gastrobloc@ires vem ser convidats per Damm a convidar una trentena de blocs a coneixer les impresionants instal.lacions de la seva fàbrica automàtica, hidromàtica, ultramàtica!!

 

Val a dir que la Damm té poderío (molt poderío), i ens ho va posar ben fàcil: Autocar per portar-nos com si fòssim d'excursió - que buenos son los padres cervecianos que nos llevan de excursión- i al acabar la visita un tast de set cerveses maridades amb sis tapes i un plat de llobarro. O sigui, que vem sortir sopats i contents.

SAAZ
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera
***
Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee

De la visita, us destacaré que les instal.lacions són enormes, i altament sofisticades. Bé, no és això exactament sino que són molt enormes i altíssimament sofisticades. Vem rebre un munt de dades sobre mil.lions de litres de producció diaria, metres quadrats, cúbics i droides  automàtics que farien salivar al mateix George Lucas.

I si no, mireu el min. 0:57 del video-resum: traspalets de la mida d'una llençadora de la NASA executant un ball precís per a carregar i transportar la càrrega.

Hi ha ja moltes cròniques publicades, que us adjunto a continuació i on trobareu moltes dades concretes, fotos i valoracions diverses. Així que no em repetiré, crec que amb el video faig un bon resum visual de la trobada, tot i que mai es pot aconseguir reflectir del tot alló que més m'agrada de les trobades que muntem els Gastrobloc@aires: el bon ambient que destil.la la gent 'de vida' i la tremenda curiositat que tenim per preguntar, esbrinar i coneixer dades i procediments sobre alló que té a veure amb la alimentació i la gastronomia.

Cuinetes http://cuinetes.bloks.cat/2012/03/29/la-fabrica-estrella-damm-fabricaestrella/
Tapa't de tapes  http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/03/visita-gastroblocaire-la-fabrica-damm.html?showComment=1332825389677#c179148014537851173
La quinta de lúculus  http://www.lql.cat/2012/03/visita-la-damm-i-una-sopeta-estrella.html
Les receptes del Miquel  http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es/2012/03/visita-fabrica-damm.html
Fem un mos http://femunmos.blogspot.com.es/2012/03/el-divendres-passat-un-grup-de.html
A table http://atable.es/2012/03/26/de-catadores-cerveceros-y-demas-oficios-infames/
Cocina de bétulo  http://cocinabetulo.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html
Gastro  Padilla  http://gastropadi.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html

Pa de nous  http://padenous.blogspot.com.es/2012/03/estrella-damm.html

Bon profit http://bonprofitbcn.blogspot.com.es/2012/04/visita-la-fabrica-de-cerveza-damm.html
Entaulats http://www.carmegasull.com/2012/04/mediterraneamente-una-visita-a-la-cervesera-damm/

Moltes gràcies a tots els qui veu venir a la excursió, i també moltes gràcies a la Damm per obrir-nos les seves instal.lacions de forma tan transparent i per dedicar-nos tota una tarda als blogs de cuina. Ah! i per la caixa de cervesa que farà arribar a cadascún dels blogs participants en la trobada (a cada blog la seva favorita que en el meu cas va ser la Saaz :) )