de xocolata eterna!!!

Com menjar xocolata eternament.

dels homes que també podien cuinar....

De los creadores de 'títulos imbéciles y conceptos vetustos' 
 llega...

"Los hombres también pueden cocinar"

#acagaralaplaya

de la millor torrada del món

La tendresa i lo bonic de la vida té una gran oportunitat per a apareixer en dies festius com aquests. On un esmorzar preparat per algú que t'estimes i t'estima et pot il.luminar com si fos un focus de d'alfombra roja en nit dels Oscar de Hollywood.

I si a sobre pots posar un misatge escrit a la torrada, la cosa ja es converteix en sideral. No el tinc encara, però #megusta #loquiero #lonecesito

Disseny de Sasha Tseng

de quina pinta tenen 2.000 calories.

Basant-se en la idea de fotografiar quina quantitat de cada aliment representen 200 calories que van tenir al web wisegeek, a BuzzFeed ha creat aquest video sobre les 2000 calories. Bastant visual, certament.
Bé, no és que a aquestes alçades no sapiguem que hi ha aliments que engreixen només pronunciant el seu nom, però sempre va bé tenir una bona representació visual per refrescar i fixar conceptes :)
2.000 calories, la quantitat aproximada que hem de consumir al dia...

de chupa la gamba, chúpala!!

Via Maida Borràs, #gràciesguapa i Iban Yarza #gràciesguapo :)

'shupa la gamba'
impagable

de conversa amb Daniel Jordà. Forner.

Conversa amb Daniel Jordà, forner impenitent. Publicada al Gastronosfera.com. Sembla mentida com costa resumir gairebé dues hores. La podeu llegir aquí.

El maestro panadero Daniel Jordà me cita en su obrador un domingo vencido ya el mediodía. Al llegar lo encuentro pasando la fregona en un espacio que sorprende por su inhabitual silencio y quietud. Cada domingo desde hace diez años acude a su cita de las 10 para que el lunes a primera hora los panes fluyan y los clientes sonrían. Sacrificio es una palabra que se queda corta para describir su rutina, pero en su mirada no atisbo ni un leve matiz de reproche a su pasión. Al contrario, este tipo está enamorado hasta las trancas de lo que hace y basta una charla con él para darse cuenta que genera oxitocina a borbotones con solo pensar en pan. Me concede el privilegio de dos horas de charla y yo aprovecho su regalo todo lo que puedo. Hasta la última migaja....

També podeu llegir-la clicant a la foto, al final del article hi ha els botonets de me gusta i demés...heh!
I els comments que tingueu sobre el putuchef del love is in the bread els podeu fer allà també :)

definitivament el món no està preparat

Us ho vem avançar per aquí ja fa uns mesos... peres amb formes de Budda que obrien un món de possibilitats idiotes. Però com sempre ens passa als visionaris, arribem abans de temps i el món no està preparat per a assimilar el nostre geni.


Las peras con forma de Budda provocan rechazo porque parecen bebés.

La noticia original la podeu llegir a lainformación.com. Sembla ser que ments simples i poc evolucionades no veuen un Budda sino un nen petit i per això deixen de comprar aquestes peres fetes amb motllo. Però si són una gran idea!! Dignes d'un geni...

De tota manera, continúo pensant que la pera amb forma de Sagrada Familia i la pera amb forma de cigala de Nacho Vidal per a comiats de soltera són nínxols comercials evidents. Món, desperta!!!

de sopars que fan ferida.

Desperto un dissabte i el primer viatge és fins la farmaciola per recolectar un paracetamol, o un ibuprofeno, o una arginina que segur que també fa alguna cosa per dintre. Com un ionqui, em vull prendre el que sigui per a fer callar o posar sordina al bum-bum dels tambors intracraneals. Vull seguir gaudint del regust d'una vetllada fantàstica. Convidats per en Xesco i la Maria -la mano que meció la cuna i el terremoto del Vallés respectivament- la reina del meu cor i jo mateix gaudim acompanayts per en Manel i la Marina d'una conversa relaxada i alguns plats que deixen ferida. Hi ha gent de la que passen els anys i sempre en pots aprendre coses.  La puta canya.

Pop amb patates i alles tendres recollits d'avui

Ingredients:

Pop
Patates
Oli, sal
Pebre vermell
Un hort com el de Ca l'Esteve on puguis recollir un grapat d'alls i portar-los a la cuina. Bé, els mortals simplement un grapat d'alls tendres aconseguits al mercat, es clar.

Procediment:

Coure el pop en abundant aigua amb sal, tenint la precaució de submergir-lo breument en l'aigua bullent tres vegades abans de desar-lo definitivament en mans de la bombolla exhuberant. Així la pell no es desfarà.
Quan estigui cuit, el tallem. Se sap que està cuit punjant amb un ganivet a la part gruixuda de les potes i veient que hi entra sense cap dificultat. Depen de la mida del pop pot trigar desde 30 mins a més d'una hora. S'ha de anar provant.

Per altra banda, coem les patates i les tallem en rodanxes d'un centímetre.

Confitem els alls tendres en oli d'oliva, a foc molt suau. Un cop confitats els treiem i en una paella hi posem breument els mateixos amb el pebre vermell dolç. El mestre Xesco en posa del tipus paprika sense fumar, però jo, que soc un adicte en posaré del fumadet de la Vera. 

I ja només queda muntar, aquesta versió tunejada del pulpo a feira amb uns allets sensacionals. Ja ho he dit, un plat que fa ferida. La puta canya.

deliciosament gabachuà: La cocinera del presidente

 Que els cosinets del nord ens passen la ma per la cara en marketing és quelcom evident. Ells s'estimen tant a si mateixos que part d'aquest autoamor surt disparat en totes direccions i acava impregnant a la resta del món. Convidat per la Marga Pradas de l'hora del tupper i la distribuidora Golem vaig poder assistir en gafapàstica sessió als cinemes Verdi a la preestrena de la pel.lícula francesa 'La cocinera del Presidente'.

Basada molt lliurement en una història real, la mateixa gira al voltant d'una dona de provincies que rep l'encàrrec de cuinar privadament per al monsieur le President de la Republique. Alerta, de provincies de França, que és una forma de ser de provincies molt poc de provincies.  I amb aquest senzill plantejament que inclou clucadeta d'ull al gran Robuchon -és qui recomana a la nostra protagonista al mateix president-, es desenvolupa l'argument. A partir d'aquest fil conductor, i aprofitant una història amable i emotiva, els francesos es fan una palla gastronòmica de tamany Tour Eiffiel. Mai havia vist una desfilada tan gran de plats de cuina tradicional en una pantalla de 70 metres quadrats, i quasi tots amb foie i tòfona (la protagonista és originaria del Perigord, noblesse obligue).

Com a complement interessant, a la història que protagonitza Catherin Frot - aquesta dona que recorda molt a la Carmen Machi (Aída) però amb el savoir faire gabachuá: més alta, més fina i més cortesana- hi trobem la lluita entre la cuina tradicional francesa 'de producte' vs el cuiner haute cuissine pagat de sí mateix, egocèntric i misògen. Ho te tót el cuiner cabró, i a sobre al final,... bé, millor no dir res per un final que en realitat es desvetlla ben al principi: descobrim a la nostra protagonista cuinant magrets, Saint Honorés i altres delicies per als cientifics d'una base antàrtica.

En definitiva, un viatge espectacular per la grandeur de la cuina francesa. Excel.lentment retratada en lo visual i també molt ben dibuixada en els seus tics més caricaturescos: orgull, producte i amor per si mateixos. La puta canya.

NO ANAR AL CINE SENSE SOPAR ABANS. #important