de Kit Kat Pops: Gastromonserga detectada!

Sembla mentida, quina ment malalta pot voler un Kitkat calent dins una emboltori wrap arrebossat?
A l'Orient Mitjà en volen. I en fan, i en venen. Els fan i en venn? Sí, Pizza Hut els ven i a mi... em venen basques.

Gastromonserga Fast Food detected!! 

via  Incredible Things

de BlogTrip Subirats Capital de la Vinya

Subirats és el terme municipal més gran del Penedés. Amb una extensió similar a la de Barcelona i només 3.100 habitants el que hi domina és el paisatge de la vinya en hectarees d'absolutisme hegemònic només trencat per els presseguers que donen el també mític 'Prèssec de l'Ordal'.
Un paisatge deliciós que vem poder gaudir durant el BlogTrip #Subirats #Capital de la Vinya convidats per Gastroblocaires i el Patronat de Turisme de Subirats.

La proposta del Patronat de Turisme va consistir en aprofitar una de les excel.lents (i suades) rutes de cicloturisme enològic per a gaudir d'un moment d'exhuberància en els camps de vinya. Rutes pensades i establertes per a poder visitar l'origen del vi (la vinya) amb uns cartells indicatius plens de dades i curiositats. Les  bicicletes ens les van facilitar Vicicling que també van realitzar la meritòria tasca de fer de mini-bus escombra i anar recollint les baixes que la forma física anava causant. L'Albert que ens va fer de guia i conductor us dirà que 'a partir d'ara tot és baixada' però és una baixada que puja. No passa res, ens ho vem passar molt bé esbufegant entre les vinyes.

El nostre primer destí va ser l'Aula de Natura Vinimundus, on vem realitzar un taller destinat a public familiar: recollida de raim, trepitjada en el mode tradicional, disseny de etiqueta i envasat del most resultant. Van demanar voluntaris per a trepitjar el raim i m'hi vaig oferir. I com que soc com soc fins i tot em vaig posar el barret del turista motivao. Un goce.
Un cop trepitjat el raim a la antiga, només em falta pujar a l'Everest i jugar a cartes amb Obama entre la llista de coses que pensava que no podria fer mai.

 

Des de l'aula vem enfilar les bicicletes cap a les caves Albet i Noya. De cellers i productors afortunadament des de que teclejo per aquí n'he pogut visitar alguns, però en cap havia trobat un programa de recuperació varietal tan interessant com el que duen a terme a Albet i Noya. Han recuperat 11 varietats 'perdudes' trobant un cep aquí i un altre allà, varietats supervivents que per sí mateixes i sense peu america han van aconseguir sobreviure a la fil.loxera. Una mena de Cocodrilo Dundee de la vinya, amb gustos i matisos pròpis que han estat a punt de perdre's. Ells les han recuperat, i fins i tot ja han tret al mercat un vi amb la 'varietat num. 5' que han batejat com a Belat -segons en Lluis, és una puta meravella de vi-. I jo el que digui en Lluis... a pies juntillas.

Ens van mostrar les seves instal.lacions i vem poder olorar alguns dels vins de les varietats recuperades. Per acabar, vem fer un tast d'un nou vi que comercialitzen des de fa pocs díes. Un vi sense sulfits afegits que s'ha de prendre durant la jornada en que s'obre l'ampolla per assegurar la seva conservació.
Els sulfits (SO2) són un ingredient afegit al 99% dels vins i que permet envellir-los i conservar-los amb facilitat. Aquest N.O.S.O.D.O.S+ està embotellat fins a dalt de tot (per evitar la presència d'aire dins l'ampolla) i amb tap de rosca (per a evitar que la porositat natural el suro permeti que hi entri oxigen).

D'aquí ja vem baixar còmodament fins al Restaurant Cal Xim, on vem poder recuperar part de les calories cremades amb uns plats de truita amb mongetes, xató -excel.lent, que de vegades et porten cada delicte anomenat xató per els restaurants de la zona...-, una escalivada i un plat amb una mica de tot a la brasa on destacava de forma sideral i buenèrrima la cansalada. Dotze hores de cocció a forn en baixa temperatura i un cop final de brasa que se m'han gravat a foc a les neurones i em fan salivar com un gossot de Pavlov cada cop que veig la foto.

També vaig poder menjar per primer cop les 'patates al morter' que son patates cuites i tractades en el morter amb all cru. Com si muntéssim un allioli però només amb patata i all. Un gran acompanyament tradicional.

De postres, un sorbet de prèssec de l'Ordal de sabor molt intens i textura ben cremosa. Jo vaig compartir postre amb la reina del meu cor i la crema catalana no hi tenia res a fer al seu costat, la pobre.
A la sortida del restaurant, vem poder visitar el Museu de l'Esperanto, aquest massa genial invent del Dr. Zamenhoff que va pensar que una llengua comú que no viatges sota una bandera territorial seria una bona manera de comunicar la humanitat amb la humanitat. Ho era, el que passa és que la humanitat té taps a les orelles. Uns 25.000 documents en procés de catalogació són testimonis del esforç que els parlants d'esperanto han fet i continúen fent.


D'aquí fins a la estació de tren de Lavern-Subirats, el nostre punt de partida i d'arribada sí que ja era realment tot de baixada. I es que amb la panxa plena dels plats de Cal Xim i les retines amarades de verdor no hi havia gònades de tornar a pedalar cap amunt.

Moltes gràcies al Daniel Garcia Peris i la Montse Piñeiro per la seva amable invitació i organització. A la Maite Catasús per la seva companyia i marxa al pedal. A l'Albert per les seves bicicletes i fantàstic mini-bus escombra, a Albet i Noia per el privilegi de tastar i compartir el seu projecte i al restaurant Cal Xim per la millor cansalada del putu món mundial.

I per suposat, als blocaires que ens van acompanyar. Ja sabeu que el millor dels blogs, són els blocaires!

http://misrestaurants.blogspot.com.es/
http://www.decuina.net
http://tiritinyam.blogspot.com
http://Cuinetes.bloks.cat
http://www.cocinaparaemancipados.com/
http://365m.cat
http://annahallado.blogspot.com.es/
http://www.baixagastronomia.cat
http://viscalacuina.blogspot.com/
http://untastdeucraina.blogspot.com.es

del bon Jedi. Aquell que no barreja les Nocilles

El bon Jedi:

Quan ha d'agafar Nocilla de la blanca, el bon Jedi neteja molt bé el ganivet per a que no quedi tacada amb el revers tenebrós de la Nocilla negra. Això és el que fa el bon Jedi.

de recomanació sabatina: Mercat de la Llibertat

Aquesta recomanació és paralela a la que realitzo també avui al 365bcn.com (com cada dissabte)

El missatge d'avui no pot ser més simple.

Corren temps de pestosidad grado 9 en lo econòmic i costa molt aixecar també la part social del que ens envolta. Per tant, si des de Mercats de Barcelona i els pardistes del Mercat de la Llibertat (Barri de Gràcia) es curren una modernització que els surt tan i tan bé que reben premis internacionals... només us puc dir:

HEM D'ANAR A FER-LI UNA VISITA. Jo ho vaig fer la setmana passada i vaig sortir encantat de les noves parades d'aquest mercat de dimensions reduides i aposta ferma. Aneu-hi, estic segur que no us en penedireu. I al sortir, feu un esmorzar de forquilla a La Pubilla. Un altre gol per l'escaire!!
 

Mercat de la Llibertat
Pl Llibertat, 27 (Gràcia) Teléfono 932170995

de Jamie Oliver + Top Gear = Epic Win!!

Jamie Oliver (el meu cuiner televisiu preferit) i Top Gear (el meu programa d'humor britanic preferit). Junts i barrejats. I en aquest cas, contra el criteri de l'agent 007 a part de barrejats també agitats, em temo.
Guaiteu com intenta fer una amanida a la part posterior de la seva mítiquíssima fregoneta volkswagen mentre el passejen a tot gas per la pista de proves.
També li tocarà conduir esportivament, i el seu objectiu no pot ser un altre que millorar el temps de volta que va fer en Gordon Ramsay. Ho aconseguirà?

En Gordon també va tenir la seva sessió Top Gear... però no es lo mismo. Per molt que li cuinin plats en uns greixosos i pudents motors de cotxe. Està bé, però no és un plat tan, com ho diria, tan crispy com en Jamie.

I una altra entrevista al rubiales, en aquest cas 100% entrevista sense numeret gastronòmic. Però és igual, entre el presentador Jeremy Clarkson i en Jamie em fan venir ganes de ser subdit de sa Graciosa Majaestat. Long live the Queen.

d'ou cuit a 66º, recepta productes 'La Tavella'

Fa uns dies vaig rebre la proposta per part de La Tavella: preparar una recepta que fes servir algun ingredient de les seves cistelles de producte ecològic. Com que tant la idea del producte proper i sobretot ecològic com el projecte subjacent d'utilitat social em van semblar interessants, vaig acceptar. El fet que darrere el projecte empresarial hi hagi una fundació i que faci servir la empresa per a insertar sociolaboralment col.lectius amb risc d'exclusió li dona valor global a tot el projecte.

Centrant-nos en 'lo nostre',la jalamenta, no vaig voler pensar d'antuvi cap recepta. Una de les gràcies d'aquesta cistella és precisament que està el.laborada amb el producte estrictament de temporada. I per tant, em volia esperar a tenir-la a les mans per a 'improvisar' alguna combinació vegetal.
Quan va arribar, vaig tenir una explosió de colors sobre el marbre de la cuina.

I de seguida em va cridar l'atenció les bledes de tija vermella i la caixeta d'ous ecològics. Així que vaig posar-me a barrinar com els podria combinar. Podria fer una truita, es clar. però tal com deien els concursants del legendari "1,2,3respondaotravez" aquí hemos venío a jugar, no?
Versionem doncs una tapa fantàstica que vaig tastar aquest estiu a Tapas 2.0 de Salamanca.

El 'secret' i únic treball d'aquesta recepta és la cocció a 66º durant 50 minuts dels ous ecològics (bé, si no son ecològics es couen igual).
La clara de l'ou de gallina comença a solidificar si arriba als 62 graus centígrads de temperatura. I el rovell, ho fa a partir dels 68 graus.
Per tant, una cocció constant a 66º ens permet obtenir un resultat amb una clara absolutament cremosa rodejant un rovell cuit però encara liquid. Atenció, no estem parlant d'un ou passat per aigua, on el rovell està cru. L'ou cuit a 66º té el rovell cuit però encara liquid i cremós. Us puc assegurar que és la manera que més m'agrada de degustar un ou, sense comparació amb cap altra de les que jo hagi pogut tastar.

Anem per la recepta.
Ou 66º amb bleda vermella i patata de truita.

Ingredients:

Per a cada persona, un ou -si és possible ecològic-
Un grapat de bledes
Una patata mitjana
Sal, oli, pebre
Una mica d'all
Una mica de ceba
Aigua abundant per a coure els ous.
Un termòmetre -si és possible digital, el meu... no ho és-

Procediment:

Començem per la feina més grossa, ja que ens portarà 50 minuts de cocció. 
Tens una Ronner? Si? kakabron, tens una Roner! Si no tens -com jo- aleshores pots fer-te la cocció a baixa temperatura així:

Treiem els ous de la nevera una estona abans per a que tinguin la temperatura ambient. En un recipient gran posem aigua abundant amb sal (com més aigua, més fàcil controlar la variació de temperatura un cop hem arribat als 66º) i el posem al foc amb el termòmetre. Quan tenim l'aigua a la temperatura, afegim els ous amb compte. I a partir d'aquí es tracta d'anar controlant la temperatura amb el termòmetre intentant que sempre estigui a 66º: la temperatura que ens permetrà tenir la clara cremosa i el rovell cuit però encara liquid.

Quan portem els 50 minuts els treiem de l'aigua i els refredem inmediatament per tallar-ne la cocció. El que tindrem serà un ou que em de deixatar com quan obrim els ous per a fer-los ferrats. No es pas com un ou dur, s'ha de trencar la closca i amb compte treure l'ou de dins procurant que no rebenti el rovell.

Pelem i tallem la ceba que sofregirem fins que estigui caramelitzada en una paella amb oli. Reservem
Netejem be les bledes i les tallem en troços petits que courem al vapor (si no teniu vaporera, utilitzant la mínma quantitat d'aigua possible). Reservem.

Pelem les patates i les tallem per a fer truita, jo concretament acostumo a tallar-les en rodanxa i així ho vaig fer també aquesta vegada. Les posem a la paella amb oli i les fregim a foc suau fins que estan toves, moment en que les treiem del foc, salpebrem i reservem.

Per acabar el plat, posarem de base les patates salpebrades, per sobre les bledes que haurem passat per una paella amb un all laminat, oli d'oliva, sal i pebre. I a dalt de tot, l'ou 66º de textura meravellosa i sabor sideral.

Al obrir el rovell, aquest s'escampa sobre la bleda i la patata, i en realitat, el que tenim quelcom molt similar a la idea original de fer una truita. Però amb un gust d'ou potent i una textura tan suau i cremosa que costa de creure. Repeteixo, costa de creure.
I a sobre, és la primera vegada que cuino 'a baixa temperatura' que la veritat també ha estat una petita satisfacció personal.

Moltes gràcies a La Tavella per haver-me enviat la cistella, es clar.
No vull deixar d'esmentar que també hi havia figues. Figues!! Alabadiño!! Figuesssssss!! :D

de Cellers, una resposta modernista i cooperativa a una necessitat social.

Avui us porto una recomanació cultural, que ja ens va bé en aquest blog tan sovint passejat per el costat friky de la vida. A l'edifici CaixaForum, a tocar de la font Màgica de Montjuic hi tenim aquestes dates (fins al 14 d'Octubre) la Exposició Cellers Cooperativisme + Modernisme.

Exposició centrada en aquest fenòmen social i cultural, que entre el 1918 i el 1923 va aconseguir edificar 30 nous cellers en règim de cooperativisme agrari. Tots ells edificis amb alt valor industrial com a resposta a una situació especulativa i de pobresa de la clase rural. Però també edificis que concentren un gran valor arquitectònic. Els anomenats cellers modernistes (tot i que l'arquitecte Cesar Martinell, autor de 20 dels 30 cellers mai va acceptar pertanyer a aquest corrent i en parla explicant que a la facultat usàven l'adjectiu de forma pejorativa).

Una de les sorpreses que vaig tenir durant la visita, va ser descobrir que aquesta fecunditat cooperativista va neixer devant una situació social de pobresa, especulació i indignació social.
Que voleu que us digui, em sona tan actual...

Aquesta situació social convulsa va esdevenir fecunda. Propietaris i jornalers van unir esforços.
Fundant cooperatives i impulsant la construcció de nous cellers tècnicament avançats, modernistes sí, però també moderns. Tant en lo tècnic com en lo social.
Incorporant no només elements arquitectonics útils de cara a la ventil.lació de galeries (com la volta catalana, per exemple) sino també innovant en els mètodes constructius. De forma que en cinc anys el resultat van ser treinta cellers de nova planta. També sovint coneguts com a 'catedrals del vi' per la seva magnificència i espectacularitat.

Una exposició gratuita i recomanable. Els resultats d'un programa de recuperació i investigació molt maco i interessant pagat entre tots (la Gene) i entre tots (La Caixa). Si no podeu acostar-vos al CaixaFòrum, feu un cop d'ull al web ben construit i pleníssim de dades http://www.cellerscooperatius.cat

 

Això sí, si acabeu per anar a la exposició, aneu amb compte perque per alguna extranya raó del segle XX no està permés fer fotos. Una autèntica pena, certament.

de Popinator!! Si dices pop no hay stop.

El popinator. Si dius la paraula 'pop' et llença una crispeta. Probablement una de les màquines més absurdes i molones que cap procastinador de nivell senior pugui desitjar.

Desenvolupat per Popcorn, Indiana
Tot i que jo continuo preferint el concepte del canó coreà. No suitable For Work (no apte per a entorns professionals) però definitivament més potent. Donde va usted a parar.

de blocaires que lo petan

Aquesta setmana pot començar amb festa a Barcelona, però us asseguro que hi ha molt moviment blocaire: blocaires als mitjans o blocaires que treballen i col.laboren en projectes col.lectius i de carrer.

Una mica bloccentrista el post, ho admeto. En efecte, es tracta de mirar-nos una mica el melic. Chupapollisme detected.

Pot ser que algun altre blocaire gastronòmic també ho peti aquesta setmana, però a mi no m'ha arribat la noticia. Ja li demano disculpes i per suposat si ens ho fa arribar l'afegirem a la llista de grijits!!

La Nuni (Silvia Soto in the real world) sortirà a la tele el proper divendres!! Pelotazo total i gol per l'escaire!! Protagonitzarà un episodi del programa 'Cuines' (migdia a TV3 i tarda redifusió al Canal 33. Dobledosis!). S'accepten signatures populars per a que ens avanci quina serà la recepta. #estamosenascuas

La Sara Maria està col.laborant amb el I concurs d'all-i-oli de la Barceloneta. Més sabor no pot tenir un concurs (estarà patrocinat per ... que se jo... pastilles Juanola?) ;)

I finalment en Xesco Bueno, mestre cuiner o cuiner mestre -i també blocaire- arrenca columna periodica en el setmanari l'Informador de Martorell.

No em direu que no hi ha vida i moviment!! Ladran luego cabalgamos. ¡¡A cabalgar, a cabalgar hasta enterrarlos en el mar!!