de Video-taller de Daniel Jordà. 4 hores resumides en 9 videos i 4 receptes.

El post d'avui es resumeix ràpid:

DANIEL JORDÀ + VIDEOS + TALLER DE PA AL SEU OBRADOR + ¿#TELOVASAPERDER?

I es que el Putochef Daniel Jordà ens va deixar enregistrar tot el seu taller i posar-lo a internet per a contribuir a la difusió de la paraula del pa. I aquest és el resultat de les nostres pobres habilitats audiovisuals :D
El podeu consultar complert en aquest link, quatre hores resumidetes en 9 videos i quatre receptes!

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/hacer-pan-en-casa-taller-practico-con-el-maestro-daniel-jorda

Comentaris i interaccions... al article de Gastronosfera, plis :)

de migas de casa, de mi casa, claro. Heh!

A casa els pares els agrada exercir periodicament d'extremenys, una bona manera és fer-ho amb les migas. El meu pare portava un temps donant la tabarra amb el tema i li han caigut de dinar de diumenge by surprise. Un plat senzill i saboròs, en realitat una mostra d'enginy culinari al que la falta de glamour condemna força injustament.... i que porten una estoneta de feina, es clar. :D

Nota: la foto està moguda... si es que la edad ja no perdona..eh, familia? :P

Receta de Migas simples 

Ingredientes
1 pan de migas + 220 cc agua

pimiento verde y rojo

panceta

ajos

sal, pimentón de la Vera.
Aceite de oliva virgen - si puede ser del pueblo, mejor-

Procedimiento

La noche anterior se ponen las migas en un cuenco y se   espolvorea por encima los 220 cc de agua.

Darle vueltas y tapar con un paño.

Al día siguiente: Se fríen los pimientos verdes y/o rojos, los ajos y la panceta en unas cuantas cucharadas de aceite. Cantidad exacta... como decía mi abuela: la que admita. O dicho de otra manera, la mínima que nos permita freírlo todo. Se reservan.

En el mismo aceite se echa una cucharadita de pimentón de la vera, sal y un poco agua. Agregar el pan migado y dar vueltas hasta que estén hechas. Han de quedar un poco húmedas (pero no mojadas).

Se le añaden los pimientos, los ajos y la panceta.

Estas migas son exprés y sencillas. Hay quien las acompaña con naranja, uvas, sardinas, aceitunas etc...

de Fira de la Candelera. 164 i pujant.

Un cop més -i ja són cent-seixanta-quatre vegades-, arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Entre la multitud d'activitats trobem un bon reguitzell d'events relacionats amb la gastronomia, especialment la relacionada amb el glop. Ens crida molt l'atenció el maridatge entre cava i cuina de bacallà, un dels nostres ingredients fetitx :)

Tota la info la trobeu a www.firacandelera.cat i ... ens veiem a les fires!!! :D

de la vainilla, la orquidea de la cuina

Sabieu que la vainilla ès la vaina d'una orquidea? I que per a aconseguir que desenvolupi tots els seus aromes cal un llarg processat de la mateixa? I que durant un temps el comerç mundial va ser dominat per l'imperi espanyol donat que només es podia cultivar a centreamèrica?
Tot això i més, juntament amb cinc receptes que fan servir la vainilla ho podeu trobar en aquesta entrada publicada a Gastronosfera:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/vainilla-la-orquidea-de-la-cocina-historia-y-algunas-recetas

Els comentaris (i si voleu col.laborar compartint-ho) allà, plisssss :)

de la bellesa, fotos de Chema Madoz.

Via el timeline facebookero de la wonderful Mª Angeles Torres (cookmetender) descobreixo el treball del també fotògraf Chema Madoz. Imatges en blanc i negre enginyoses i d'una bellesa relaxant i evocadora. O com a minim a mi m'ho sembla.

Impresionant, val la pena passejar una estona per la web d'aquest fotògraf  que és també poeta visual -tot i que ara mateix no te online cap colecció amb protagonisme culinari-.

de sandwich de tòfona i ganache de xocolata. Sopar by Xesco Bueno

Aquesta setmana hem tingut una d'aquestes vetllades que a tots ens carreguen piles i ens omplen una mica el marcador de joia i felicitat en el joc de rol que és la vida en el perromundo. En Xesco i la Maria ens van convidar a sopar el que va ser un festival de llum i sabors en companyia (Massitet i Susanna, Marina i Manel, Pantxeta i Julia). El menú va incloure ostres en escabetx, tiradito d'angules i sobretot un pollastre de pagès de rostit sensacional i golafre. I conversa, molta conversa.

A les postres, una recepta que el mestre Xesco ens va comentar que havia vist en algun dels llibres de la seva extensíssima biblioteca gastronòmica. Es tracta d'uns sandwitxos de ganache de cacao amb làmines de tòfona (d'estiu, heh!). Fàcil de fer i resultons al màxim per a un sopar de gourmets que volen fer-se el seu... :D

La recepta, sandwich de ganache i tòfona
Nota: donat que estàvem en un sopar no em vaig posar a demanar quantitats exactes al Xesco. Per exemple no li vaig demanar com havia fet el pa de pessic de xocolata. Així doncs, el concepte és el que compta: ganache i tòfona: el que ens va enamorar a tots :)

Ingredients:

Per a la ganache: 1dl crema de llet 200g xoco negre, 200g xocolata amb llet, 50g de mantega 2 cullerades d'oli de tòfona.

Un bon pa de pessic de xocolata

Unes quantes tòfones d'estiu
Una mica d'oli de tòfona

Procediment:

Preparem la ganache fonent la xocolata dins la crema de llet portada quasi a ebullició. Si és xocolata en bloc la ratllarem primer es clar. Ho barrejem bé i deixem refredar. Quan ha baixat la temperatura hi posem la mantega i l'oli tofonat que li donarà un puntet de brillantor i sabor.

Tallem el pa de pessic en llesques que untem amb la ganache i a cada 'sandwich' hi posem unes làmines de la tòfona.

Tanquem els entrepans i els ruixem lleugerament amb una mica d'oli de tòfona per a potenciar l'efecte aromàtic.

A la sandwitxera, per a que agafin temperatura i es daurin lleugerament per fora. Pell cruixent i interior amarat de tòfona i cacao. Sensacional.

Nyam!

Per cert, aqui teniu al mestre emplatant les ostres amb escabetx, navalles en vinagre i el tiradito d'angules...gràcies Xesco!

Gots fets de núvols, yes it is.

Al 2015 seguim trobant burrades curioses a Internet. En aquest cas, uns gots de xarrup fets de 'nube'. Ni son macos, ni son pràctics ni tenen cap altra virtut que cridar l'atenció. Però eh, això ho fan de puta mare.
Extra bonus per el perfil I was in Disney Channel de la mossa. Les deuen fer amb motllo a California, suposo.

Via designtaxi

d'aquest any sí.

Com ens hem rebotit en aquestes festes. 

Com a solució aquest any sí. Aquest any m'he proposat anar al gimnàs.

Del proper dilluns no passa!!!

Bonica ilustració conseptual vista a Facebook :)

de pollastre amb patates, recepta de Nadal.

Un altre dels plats que aquest Nadal 2014 hem preparat per a la familia. El menys evident a cop d'ull i nascut de forma 'mes o menys' improvisada ja que no vem aconseguir unes bones Tortas del Casar que acomplíssin les condicions que necessitàvem per al plat titular (un altre nadal serà).

En tot cas, las patates vitelotte van servir per a fer un parmentier suau i gustòs que vem acompanyar amb un pollastre rostit amb molta herba aromàtica, esmicolat i barrejat amb el seu propi suc. En realitat, un pollastre amb puré, i d'aquesta manera va arribar a taula: pollo con patatas.

Recepta de pollastre amb patates (violeta)

Ingredients:

Un pollastre
1 kg de patata vitelotte (violeta)
Mantega
Crema de llet
sal, oli, pebre blanc
herbes aromàtiques (orenga, romaní)
Llimona

Procediment:

Per al parmenitier:

Coure les patates amb pell en aigua i sal. Deixar refredar i pelar.
Tallar les patates i treballar amb una forquilla per a fer un puré, afegim unes cullerades de mantega fosa i salpebrem. Finalment acabem de enriquir amb una mica de crema de llet al gust (nosaltres li vem posar aprox mig gotet). Al final queda cremós i amb prou cos comper poder-ne fer qnelles. Reservar.

Rostim el pollastre al forn ben embadurnat amb les herbes, la sal i l'oli. Li vem posar rodanxes de llimona sota la pell per a un extra d'aroma i sabor. Quan està ben fet (diria que horeta i deu mins en el nostre cas) el deixem refredar i l'esqueixem ben petit, com si anèssim a fer croquetes. El barrejem amb una part del suc del rostit per a donar-li matisos torrats i ja ho tenim.

Amb un parell de les patates, fem xips tallades amb mandolina que serveixen per a donar un toc cruixent i decorar el conjunt.