dimarts, 3 de juliol de 2012

de Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat (I)

Em va resultar interessant l'exercici de passejar-me la Exposició sobre la històrida de elBulli i Ferran Adrià que durant aquest any tenim instal.lada al Palau Robert. Entre potser massa quantitat de cronologia i massa poca paret hi ha alguns elements que em van cridar molt l'atenció i que trobo que també us poden agradar a vosaltres.

Avui us porto un primer exemple. Un exemple visual i força esclaridor d'un dels aspectes que més em fascina de la feina que va realitzar l'equip bullinià: el mètode, l'ordre i la exactitud. Jo soc un desastre en ordre i mètode, un fotut desorganitzat de la vida. Així que aquest aspecte de l'ordre d'on neix la creativitat em resulta fascinant.

I no és un tema menor, cal recordar que una de les grans aportacions d'Escoffier va ser precisament aportar una classificació i una metodologia ordenada als coneixements dispersos del moment. Ordre i percepció.
Sembla el títol d'una peli candidata als Oscars per millor guiò original.

Per a il.lustrar-ho, aquests bonics plats modelats en plastilina que vaig trobar a la exposició. On l'equip de investigació projecta exàctament com haurà de quedar el plat quan surti a taula en la cuina real dels serveis.
I a la exposició han escollit dos dels plats emblemàtics de la revolució Adrià: la menestra en textures i el pollastre al curri.
Ouyeah!


Detall: fixeu-vos en els anys (i de pas la numeració de catàleg) d'aquests dos plats revolucionaris... hi ha qui pensa que el fenòmen bulli va neixer a mitjans de la primera dècada del segle XXI. Però diria que van molt equivocats. Qui pogués aconseguir un dels exemplars descatalogats de 'La cocina del Mediterráneo', pordiósssss!!!



Aquest plat que bé ara és dels moments tradicionalment acceptats per els entesos com de gran trencament conceptual. A la menestra anterior encara hi podem encara trobar els diferents elements d'una forma intuitiva. Sí, en textures diferents, gelades, granisades... el que volgueu. Però s'intueix on està el tomàquet i on està el pebrot.
Amb el pollastre al curry el comensal ja no era capaç d'identificar visualment el pollastre. Pobre Andreíta, quiere comerse el pollo y no lo encuentra...



I aquesta amanida de llavors que em recorda força al Gargoillou de Michel Bras.


Hi haurà alguna altra entrega sobre aquesta exposició ja que em va cridar l'atenció també alguns èstris i la seva penetració a la cuina popular. La expo és gratuita i ja no hi ha cap aglomeració per a visitar-la: Les modes és el que tenen: que acàven passant. Heh!

Exposició Ferran Adrià i elBulli
Risc, llibertat i creativitat
Palau Robert, Passeig de Gràcia 107
08008 Barcelona


4 comentaris:

Margarida ha dit...

Això de la plastilina ja ho havia vist en un programa de la tele. I em va semblar molt bona idea per visualitzar el plat abans de fer-lo.
Jo el que acostumo a fer és dibuixar-lo, sobre tot si es tracta d'un pastís.
A veure si puc anar a visitar aquesta exposició!
Petons

Miquel ha dit...

ya fui a verla y es sensacional,recomiendo verla

surfzone ha dit...

Mira, jo faig plastilina amb les filles... ja he fet el primer pas ;-)

Fem un mos ha dit...

Molt interessant fer primer els plats amb plastilina, et donen una bona idea de com ha de quedar el plat
Una abraçada