de peacho de curs amb Daniel Jordà!!

Curs/Taller de pa del mestre Daniel Jordà del Forn de La Trinidad Panes Creativos.
Al seu mateix obrador! Per només 20 euros! El proper dissabte!

Es clar, jo us ho poso aquí perque ja m'he garantit una plaça, que soy altruista pero menos. En fi, oportunitat brutal de gaudir, aprendre i gaudir al costat d'uns dels forners insignia que tenim a la ciutat.

Ens veiem a l'obrador de Panes Creativos!

de ser o no ser (de mercat) Aquesta és la qüestió.

Un descobriment per a fer una ullada al que podem trobar si fem el sa exercici de passejar pels mercats a Barcelona, i de fet a tots els mercats. Un seguit de petites entrevistes a paradistes, ràpides de visionar i llegir que fan venir ganes de expedicionar al mercat cercant petits tresors que tirar-se als llavis i a la retina.

Els podeu trobar al link: somdemercat.cat

de recomanacio sabatina: Quesos Hernando

Si senyor, a mi el formatge de pasta dura me la pone ídem i per això avui al 365bcn recomano una parada del Mercat de la Mercé,on tenen una gran varietat d'aquest tipus de formatges. Tants que fins i tot formen una mena de mur que ja el voldria Pink Floid per a les seves gires elefantiàsiques.

Podeu consultar la recomanació original clicant la següent imatge :)

de 'Creación' (Juan Pablo Zaramella) Video relaxant del divendres

El video relaxant del divendres per la tarda: CREACIÓN,  de Juan Pablo Zaramella.
Una obra  en stop motion feta només amb aliments. Són 95 segons de relax...Va! Que ja es divendres!

ELEMENTOS | CREACION from Juan Pablo Zaramella on Vimeo.

de bellesa per combatre la mediocritat: 'Can man'

Rodejats de merda que cau a raig des de la cúspide de la piràmide social, mentre l'home de los hilillos de plastelina ens puja l'IVA de los chuches, podem refugiar-nos uns instants en la bellesa de l'art.

Dog shighs és un artista de carrer, amb una serie preciosa d'obres realitzades amb llaunes d'alimentació buides. Llaunes que transforma i a les que atorga una nova vida un cop han perdut la utilitat original.
Bellesa en vena i retina per tapar una mica la pudor d'un sistema podrit.

Cada nou èsser creat desde la llauna inert és alliberat al carrer, per a que 'visqui' la seva nova vida. No veig per enlloc les paraules subasta, Sotheby's o negoci. I vosaltres?
Si estiguèssin per la meva ciutat, sujuro que aniria moltes hores cercant al meu voltant a la caçera d'aquests èssers màgics i bonics.

Les coses boniques normalment viatgen d'abaix cap a dalt.


La web de l'artista: http://www.mydogsighs.co.uk/
La seva galeria a facebook: Aquí
Via Modernmet

d'hamburguesa 100% bacó, bacon, cansalada o com li vulguis dir.

No ho he invetat jo, és fotudament real!!

Bé, el Jan Laporta 'Seal of approval' sí que és invenció meva. Però la hamburguesa feta només de bacó, amb guarnició de bacó i formatge de bacó és real. La venen en aquesta cadena de hamburgueseries del Comptat de les taronjes: Link

El puajómetro no se que dirà, perque la veritat és que per a una nit guarra de diabetis accelerada podria resultar irresistible. Però el dietista m'acava de presentar la dimisió irrevocable. Que mono!

de Bares en extinción y la invasión del plato cuadrado

Via solidari correu de l'amic Pantxeta ens arriba... La invasión del plato cuadrado.

El mini documental està rodat a Madrid en dos únics dies, per Iván Muñoz i David Alvarez. I m'hi jugo un pèsol que la situació dels bars a Barcelona és calcadeta i similar. L'unic fet diferencial que hi detecto jo és que nosaltres tenim la sort sideral que els entrepans són amb pa amb tomàquet. Que no és poc, francament. Però la resta, igual.

Que voleu que us digui, els amos dels bars cutres i bruts tenen part de la culpa. Però i tots aquells locals nets i d'oferta saborosa i econòmica? Ens els deixarem perdre simplement perque no ens posen l'entrepà en plat quadrat?

I aprofitant que té tota la relació del món, torno a fer promo de la Gymkana que ha organitzat un dels grups que més treballa per la promoció del bar autèntic a la nostra ciutat: En Ocasiones Veo Bares.

Encara us hi podeu apuntar, cliqueu a la imatge per a obrir els detalls de la convocatoria :)

d'arròs de verat i algues. Arròs de diumenge.

Bon deia! Avui tenim recepta d'arròs de verat i algues. El verat és un d'aquells peixos on el cuiner té una materia prima bàsica molt econòmica i plena de possibilitats però que s'ha de treballar per a aconseguir dibuixar el somriure en el seu comensal. No és una idea meva, els hi vaig sentir un cop a dos cuiners mentre planejaven com com enfocar una carta per a un restaurant que obria desde zero:

- Tu trabajo es dar valor a un género humilde pero lleno de posibilidades. ¿Eres cocinero no? Pues entonces dedícate a eso: añade valor a tus ingredientes.

I desde aleshores vaig provant de fer una versió casolana amb aquest concepte ple de sentit comú. I per això al verat, que per a mi és un d'aquests ingredients carismàtics, cuina de pobre que et fa tocar el cel, li toca de vegades una digievolució a mandonguilla, altres vegades un SPA amb escabetx i verduretes al dente... i per suposat de tant en tant un arròs de diumenge.
Qui ho diu que no es pot fer un arròs de diumenge amb verat? No ho he vist mai escrit en cap biblia gastronòmica!

A més a més, tenia unes algues deshidratades que em va regalar en Tiritinyam (gràcies Lluis!) i que mereixien formar part d'algun plat mol saborós. Així que vaig decidir aparellar-les amb aquest peix blau tan espinòs i alhora de sabor tan profund.

Arròs de verat i algues.


Ingredients:

Aprox. 1,5 kg de verat
Una ceba gran
Tres dents d'all
Un bon grapat d'algues deshidratades
Tres cullerades de salsa de tomàquet
Arròs bomba
Brou molt suau de peix o directament aigua
Sal, oli, pebre


Procediment:


El primer i més laboriòs es netejar el verat i treure-li totes les espines. Ho podem fer amb paciència i unes pinces o bé com jo he fet amb una mica menys de paciència i tallant amb el ganivet les fileres d'espines que recorren longitudinalment el peix. Reservem.


Tallem la ceba i l'all picadets i també ens ho reservem. Finalment, piquem l'alga que haurem rehidratat previament (atenció, jo vaig fer servir l'aigua de rehidratar per a la cocció. Aquí no se tira nada)

En una cassola que pugui anar al forn posem una mica d'oli i daurem la ceba fins que agafa el color que ens agradi (normalment no la poso gaire dauradeta per als arrossos, tot i que precisament amb peix blau vaig tenir el dubte de si arribar a caramelitzar-la i tot). Quan tenim la ceba aboquem l'all durant uns segons i després les algues picades. Una mica de salsa de tomàquet ajuda a crear la base de sabor del sofregit.

Ara hi afegim el verat tallat a troços (hi ha la opció de posar els lloms sencers, però com que és molta cocció es desfaran també i així crec que deixarà anar tota la substància). Unes voltestes sense exagerar per a no desfer el peix i ja podem posar l'arrós. Que tindrem un minutet al foc abans d'afegir el brou o l'aigua de cocció.
Com sempre, dues vegades el volum de liquid que d'arrós i una miqueta més. Jo faig tres minuts de cocció al foc i aleshores al forn a 200 graus fins a completar els 16 minuts de cocció. Que és el punt que a mi m'agrada per a aquest arròs.
El resultat final:

M'hagués agradat més tenir alguna alga de més sabor iodat, crec que encara hagués quedat més saborós. Però el conjunt ens va agradar molt tant a mi com -sobretot, que això és lo important- a la reina del meu cor. Al cap i a la fi, li vaig cuinar per a ella.

descobrint el sabor perdut del tomàquet.

Queridos niños, en la lección de hoy aprenderemos como a mediados del siglo XX, en la década de los años 50 el hombre descubrió la manera de mejorar la presentación de los tomates, eliminando las partes de color verde cercanas al pedúnculo. Lo hizo con una mutación del gen GLK2.
Los tomates fueron perdiendo sabor paulatinamente, aun nadie sabia porqué... pero eran unas bolas preciosas!!

A principios del siglo XXI, en el 2012, el hombre descubrió que esa mutación del gen GLK2 para hacerlos más bonitos y vendibles se había cargado una parte de la capacidad fotosintética del tomate. Ello era una de las causas para que la cantidad de azúcares y proteinas finales en el fruto fuese mucho menor. Además para alargar la vida útil del producto los tomates se recolectaban verdes y se enrojecían en cámara.
Menos azúcares, menos sabor. Bonitos estropajos de rubí.

Fuente: http://www.diariovasco.com/v/20120630/al-dia-sociedad/tomate-sabe-carton-20120630.html

"El problema radica en que la mutación provoca que los tomates en desarrollo no realicen correctamente la fotosíntesis. Y es en ese proceso cuando los azúcares producidos en los cloroplastos de las hojas de la tomatera se transfieren al fruto. Pero la naturaleza es sabia y actúa conforme a sus propias normas y no por caprichos. El tiempo de maduración, es decir, el transcurso en el que el fruto pasa del verde al rojo, es en el que gana sabor. Pero el hombre buscó atajos y cometió el error. Los investigadores han identificado que la mutación introducida para una modificación uniforme supone hasta un 20% menos de azúcares para el tomate. Esto es, lo que incrementa lo que algunos han llegado a calificar como sabor a cartón."

No se sabe aún cuanto tardó el hombre en volver a cultivar las variedades silvestres y comer de nuevo tomates con sabor a tomate.

De forma increíble, en lugar de decidir sencillamente cultivar las variedades silvestres con sabor... parece ser que la decisión fué invertir tiempo y dinero en volver a reprogramar las variedades comerciales insípidas a ver si recuperaban una fracción del sabor original perdido durante décadas.

Y así es el ser humano queridos niños.
Ahora que venga el de marketing de Aquarius a pintar la mona.