dijous, 15 de març del 2012

de festival al Dos Palillos d'Albert Raurich - #SoparInedit

M'hi haig d'esforçar una mica, perque el sopar del passat divendres va ser extraordinari, i un voldria i desitjaria poder posar-hi alguna coseta personal en el relat de la experiència que suposa sopar al Dos Palillos d'Albert Raurich.


Per començar, va ser un sopar d'invitació. Un #SoparInedit, convidats per Damm(Estrella Damm Inèdit) a tastar un menú especial pensat per a maridar amb la seva cervesa de target gastronòmic: la Inèdit. Per això en el menú els aromes cítrics hi jugaran un paper fonamental (esas ortiguillas en tempura con piel de mandarina, aiomáaaaaa!!)

Per als que no conegueu el local, el Dos Palillos està situat al Raval molt a prop de les Rambles. Estructurat en una barra que rodeja els fogons de la cuina totalment a la vista i on s'executa una perfecta coreografia de cuiners devant dels ulls del comensal.


La exquisidesa tècnica impregna cada moviment que condueix cap a un emplatat precís, i fa honor als dos aspectes que més em van agradar del sopar: una veneració absoluta per la protecció del producte (les gambes venen fetes per la part del cap i 'crues' per la part del cos) i una imaginació poderosa per a combinar orient i occident (papada de cerdo ibérico a la cantonesa, sasami de pollo de corral).

El inicialment previst en 16 plats, es va extendre fins a 20 delícies -comptant amb el cóctel de benvinguda: sake calent macerat amb mandarina i gingebre que podeu veure en la següent foto.

Salmón salvaje curado con sal y sake:
Un inici 'clàssic' que recomforta i disposa l'esperit.

Chanquetes crujientes con hierbas aromáticas:
Un inici cítric perque li van ratllar la pell de llima just devant nostre al servir-lo.

Caballa con kombu y vinagre de arroz:
La presència del plat era al.lucinant amb aquell peix tan i tan fresc, rosat i brillant. Com de nàcar. Deliciósament saborós.

Sunomono de algas frescas y moluscos:
És encara més bó que bonic. Les fulles, carnoses i cruixents combinades amb els percebes i escopinyes... fantàstic.

Gambitas crudas calientes en aceite de té:
Unes gambes que només toquen la planxa per la part del cap, i que conserven el cos pràcticament cru. Punt just de cocció per a gaudir de sabor i textura perfecta.

Rollito fresco de pollo crujiente:
Fet amb la pell del pollastre, cruixia com un dimoni esquitxat d'aigua beneida i tenia un gust de pollastre que et feia beneir cada mossegada. Tremendo.

Sashimi tíbio de calamar y esencia de calamar:
Una textura molt suau i gens gomosa, subtil. I em va encantar el joc de colors sobre el calamar.

 Sasami de pollo de corral:
A algú li agrada el pollastre cru? A mi em fa fastic. I en canvi aquest pollastre APARENTMENT crú no ho està sino que ha rebut una cocció prolongada a baixa temperatura. El resultat és una textura 'similar' a la de la tonyina però amb gust de pollastre. Increíble.

Chawanmushi con erizo de mar:
Una mena de 'flam' amb garoines per sobre que personalment és el que menys em va agradar del menú. Es clar que a qualsevol li diuen guapo si el posen al costat del Brad Pitt i el George Clooney...

 Témpura de anémonas con piel de mandarina:
La melositat de les anènomes, la textura cruixent de la tempura i l'aroma de la pell de mandarina. Un coctel al.lucinant en un mos que se'm va fer curt!! :D

Dumpling al vapor de langostinos frescos:
Textura genial dels llagostins i aquests 'raviolis' tendres i suaus cuits al vapor. Molt intensos.


Temaki de anguilas braseadas y ventresca de atún:
el meu preferit de la nit, temaki significa maki que et fas tú mateix, és a dir, un sushi que enrotlles tú mateix i on podiem escollir alga Nori o aquesta fulla deliciosa de la que he oblidat el nom. La fulla molt millor, era un sabor i textura fantàstica!!



Sopa thai:
Servida en còmodes packs individuals que asseguren que et toca una mica de cada cosa que t'ha de tocar, aquesta sopa estava saborosa i un punt picant. Tot i no ser gran fan dels picants va caure cap a dintre sense compassió. De fet està clar que qui va caure vaig ser jo!! :)


 Japo burger:
Una hamburguesa petitona amb salsa oriental i una carn saborosa.

 Saho lom pao:
La meva descripció de 'esferificacions de sopa' no va triomfar entre la resta de comensals, però per a mi aquesta sopa amb piloteta continguda en paquetets és justament molt similar al concepte esferificació. Una explosió de sabor intensa i fragant.

 Yakitori: Un clàssic executat amb perfecció.

 Papada de cerdo ibérico a la cantonesa:
Llargament aplaudida per alguns dels assistents, que portèven desde feia deu plats demanant als cuiners quan ens servirien aquelles meravelloses papades que reposàven a un metre sobre la graella. I que cada vint minutets rebíen una mà de 'pintura' que les feia encara més atractives.

 Annindofu:
Aquestes 'pedres' blanques que veieu, estan fetes amb la pols deshidratada de ratllar ametlles (que es fan servir en el postre). Eren curiosíssimes i bones.

 Ningyo yaki de chocolate

Com veieu, un autèntic festival que va superar les meves (ja elevades) expectatives. Ple de subtileses i matisos extraordinaris tant en els aromes, com en les textures i els meravellosos punts de cocció dels diferents productes. Dos Palillos, una autèntica meravella.

Gràcies a Damm i a Cervesa Inèdit per convidar-nos a aquest fantàstic #SoparInèdit (o #CenaInèdit a la resta de ciutats on es celebra). Moltes gràcies també al equip de Dos Palillos i a la Tamae que ens va guiar magistralment per el menú...i en general gràcies a tots aquells cuiners i restauradors que fan la feina ben feta i ens fan una mica més feliços durant una estona. Feliços com vem ser aquell sopar al Dos Palillos.

Dos Palillos
Carrer d'Elisabets, 9
Barcelona

10 comentaris:

Miquel ha dit...

jolines que festival de bocados a cual mejor,lujo total

Ricard Sampere ha dit...

Dos Palillos es un gran lloc. Jo el tinc al meu Top 15 i quan vam anar ara fa uns mesos, vam sortir encantats.

Salut...!!.

L'hora del tupper ha dit...

Quina manera de passar plats!!! Tots amb una pinta excel·lent. i què tal la cervesa? Ja li anava bé a tot plegat?
Noi, no sé com t'ho fas però veig que estàs a tots els saraus!!! Algun dia que parlin de coses pel tupper m'avises, eh?

Gemma ha dit...

La meitat dels plats ni imagino el gust que fan... ha de ser una experiència fantàstica, per recordar tota la vida.
A més, poder veure com treballen a la cuina dóna un valor afegit al sopar.
I tu que ets abstemi, com ho vas fer amb la cervesa? :)

paki ha dit...

Nossa!!! não tenho palavras...

el pingue ha dit...

IM PRE SIO NAN TE

Anònim ha dit...

A ver, dos comentarios, en plan crítico gatronómico:

1.- La chaquetilla que pones al principio. Muy firmada y lo que quieras, pero para mí que es de otra temporada: no la veo entalladita. En absoluto.
2.- De todo ese menú de fusión marítimo/terrestre se echa de menos un platillo que sería el paradigma del concepto: los pulpitos de tierra. Habla con el jefe y a ver ya si eso para la próxima.

Por último: se te ve el plumero. Mira que los de la cosa esa del idedit se gastan pasta en dar de comer a un montón de gargantúas, para que despues alguno que yo me sé acabe halagando a la estrella galicia. Ardereis en el infierno.

Tiriti ha dit...

Vaig anar dos cops l'any passat i realment, es un lloc de primera i si tens la sort de tenir al Takeshi a prop de la teva zona de la barra, ja la perfecció. Quina sana enveja!!!, val el que es paga!!!

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

Hi ha coses que no sabría ni com s'han de menjar! quin festival de plats i colors!

Chez Silvia ha dit...

Òscarrrrr!!!! quina passada!!! tot absolutament tot genial:)))