dijous, 20 de setembre del 2012

Espagueti amb favetes, cansalada i botifarró

Al tàper d'avui hi tenim uns espagueti amb faves, bastonoises de cansalada al arome de botifarró. Bé, diria que el meu intent de vestir el plat amb nom barroc no és gaire reeixit. Però el que sí que puc assegurar és que el resultat és ben bó. Ja tinc gana!




Spagueti amb faves, cansalada i botifarró

Ingredients:
500 grs de faves pelades (a veure, les meves eren favetes congelades. #crisis #whatcrisis)
150 grs de cansalada (que en tens 200 grs? Posa-li tota, que és la gràcia del plat)
Un o dos botifarrons
Mitja dent d'all

Sal perfumada de llimona (obviament, el perfum és opcional)
Oli d'oliva verge, pebre negre i orenga.
100 grs d'espagueti per persona (nosaltres erem 3 persones)

Procediment:
En una cassola posem la cansada tallada en bastonets, la mitja dent d'all i una mica d'oli. Quan ha agafat un punt de color i perfumat l'oli hi posem les favetes que couran aprox 15 mins a foc lent amb una mica d'aigua i sal. Poca aigua, només per a que estiguin humides. A mitja cocció afegim el botifarró desfet. Al acabar rectifiquem de sal, pebre i li posem l'orenga. Reservem.

A banda, coem els espagueti en aigua abundant amb sal. Al acabar no els escorrem, sino que els agafem amb directament de l'aigua de cocció i els aboquem sobre les faves de forma que la miqueta d'aigua que porten emulsiona amb la 'salsa' i queda molt més bó

Al tàper i llestos!!

dimarts, 18 de setembre del 2012

de Pans&Potes. Art i gastronomia...heh!

Un cop més hi ha col.lisió entre el món de l'art i el gastronòmic. Si des de la cuina massa sovint s'ha abusat d'una aproximació artística al fet de la cuina de restauració, posant en segon terme menudeses com el sabor, l'aroma i la ergonomia del plat... des de l'art també es perpetren algunes performances que deu n'hi do.

Aquí en tenim una que em costa de classificar, el "Dough Portrait" del suec Søren Dahlgaard 
Retrats amb cara de pa, o millor dit, amb cap de pa.

La intenció declarada del Soren és que no ens distraiem amb les jetes del personal retratat i ens fixem en la posició dels braços, el vestuari, el fons...que sapiguem gaudir del conjunt de la fotografia.

Però a veure.. ànima de cantir, si es tractava d'això...Jo només hi veig un enorme bola de massa amb cos en aquestes fotografies!!  






Via Publico Portugal

de pizza de llagostins, ceba i llagostins. He dit que porta llagostins?

Una pizza que em va servir per a ensenyar als pares com funciona l'amassat per autòlisi (veure aquí la descripció complerta) i de pas gaudir en un dissabte de vacances en familia. També vem fer una pizza de verdures igual de bona, però aquesta queda millor a la foto. Vivim en un món dominat per la imatge, ostia!!


La gràcia, a banda de fer servir l'autòlisi i observar sobre la teva cuina com la massa es fa 'sola' sense  pastar pràcticament gens ni mica, -la gràcia, deia- és aprofitar per una banda tota la fotuda essència marina que porten aquestes bestioles amb cap d'Alien el octavo passajero justament dins el cap.

Separar, daurar, bollir i reduir aquesta essència és la clau del sabor final a la pizza. A banda, vaig afegir també una mica de dolçenc sabor de ceba caramelitzada i atenció al detall final: un parell de cullerades del suc dels caps dels llagostins sense cap mena de processat. Li donen un sabor excepcional.

Pizza de llagostins, ceba i llagostins.

Ingredients:

Per a la massa (surten dues pizzes grans):
500 grs de farina
350 ml d'aigua
10 grs de llevat de forner
40 ml de mantega
sal i oli

Per al topping:
700 grs de llagostins (de fet jo en vaig posar 1000 grs, perque de fet soc molt del llagostí)
Dues cebes
Un bon grapat de ceba caramelitzada

Formatge (jo he fet servir emmental francés)
Unes cullerades de tomàquet triturat
Sal, oli, pebre


Procediment:

Per a fer la massa, fem servir el procediment autolític. Barrejem els elements durant uns trenta segons en un bol ben gran i quan tenim la massa molt enganxosa i gens treballada la deixem descansar sobre el marbre ben pintat amb oli. La pintem amb oli per sobre per a que no s'assequi.
La deixem descansar 15 minuts, li donem dos plecs a la massa i li donem la volta. Tornem a deixar 15 mins més de descans i repeteim la operació. Així tres vegades i al final tindrem una massa elàstica i ben formada.

Separem els caps dels llagostins, treiem el suquet interior de quatre o cinc caps i el reservem. La resta, a una cassola amb ceba i oli per a daurar. Quan estan daurats afegim aigua per a fer una cocció d'aprox. 20 minuts. Al final colem i aixafem be els caps per extraure tota la substància.

Tornem a posar aquest brou al foc per a reduir-lo fins que tenim una salsa espessa. Alerta, no posem la sal fins al final perque al reduir tant ens podria quedar salat.


Treiem el budell al cos dels llagostins i els passem per una pella amb una mica de mantega. Foc molt fort i 20 segons en grupets de 10 llagostins. Volem que estiguin daurats per fora i crus per dins.

Finalment procedim a muntar la pizza estirant la massa, posant per sobre una capa de formatge (separa la humitat de la massa), una mica del tomàquet i els llagostins. Per sobre escampem la salsa molt reduida i la ceba caramelitzada. 
Acabem amb una mica més de formatge per sobre i al forn a tope  per sota. En el meu forn en uns 12 mins està feta. Acabem repartint per sobre el suc en cru dels caps de llagostí que haviem reservat.

I ca ces't tout, que no està pas malament i que personalment és una de les pizzes que més m'agrada :)


dilluns, 17 de setembre del 2012

de Coctail machine. Quin horror, en vull una

D'acord que és la màquina més impersonal del món.
D'acord que ni tant sols té el detall de ser arrodonida com si fós d'Apple.
D'acord que serà escandalòsament cara per a tenir-la a casa.

Però posats a mecanitzar, Quí vol una màquina humana? Tom Cruise i tots els barmans que ens han aixecat les nòvies durant dècades estan ben fotuts amb aquest coctelera-machine. Et munta els combinats sense ànima però en les proporcions exàctes.
Ja tinc ganes de saber que en pensa la amiga i barwoman Mar Calpena del tema...

Això sí, te l'avantatge que no et cal estudiar res més que com introduir el còctel que desitjes, li demanes el combinat i punto. Ideal per a dropos vaja. La única cosa que realmet m'amoïna és saber si es pot actualitzar com el GPS Tom Tom -algú sap si això dels còctels és com la cuina de vanguarda, per exemple?- i si admet connexió USB (o wifi): necessito publicar els combinats directament al mur de Facebook i Twitter. I al blog, of course.

Quin horror. En vull una.


diumenge, 16 de setembre del 2012

de refrany gastromodificat de la setmana

Refrany gastromodificat de la setmana. Tunning refranero.


"No diguis 'plat', fins que estigui 'Arkaz' i ben cuinat"



De vida feliç


Bloguejant desde el mòvil. Perque la vida puede ser aperitivamente maravillosa



de Saturno Alf devorando a sus gato hijos

Bon matí de Diumenge! Mentre esmorzo a la meva tassa dels diumenges penso en Internet, la proliferació de gatets que cauen i com ens abelleix la vida acostant l'art a les nostres pantalles. Quin gran invent gastro-gato-artistic que és internet.



dissabte, 15 de setembre del 2012

de recomanació sabatina: el millor producte gastronòmic del món mundial

No m'ho he inventat jo, el gastrònom Pere Soley ho ha afirmat amb aquesta vehemència extrema i ultra-tranquila que gasta: el pernil iberic de glà és el millor producte gastronòmic de tot el món.
Jo que soc més friki faig la extensió al univers amb alguna menció als multiversos paralels i endavant les atxes. Es tracta de recomanar una bona tenda de pernils, i aquesta n'és una de ben bona.


La recomanació original i complerta la teniu al 365bcn.com us prego que si us agrada el pernil cliqueu al logo i li foteu un 'me gusta' o un twitterazo o un google+. Per a fer estadística, tampoc és que hagi de canviar cap realitat multiespaial. :D

Reserva Ibérica
Carrer d’Aragó, 242. Barcelona  [MAPA] | ☏ 932 72 49 74
http://www.reservaiberica.com/

divendres, 14 de setembre del 2012

d'Ecce Hummus (and now Ecce lomo)


Al final he caigut i ho he publicat, tot i anar tard i ja estar passat de moda. La conyeta gastronòmica sobre la difusió gausiana del Ecce Homo: l'Ecce hummus

Bonus track:

Ecce Lomo, aquest és aportat per Ambcompte