dilluns, 16 de juliol del 2012

de sopar al GREC Gastronomia

Sr. Juez, si durante la presente crónica utilizo la expresión 'marco incomparable' autorizo al ejecutante a que me pegue un tiro virtual en las pelotas digitales. Como justo castigo y necesario a todas luces sin discusión.

Dijous passat, de la ma de Palau&VonArend(Fòrum Gastronomic) i Casanovas Càtering, un grup de Gastroblocaires vem tenir la sort de sopar en una de les terrasses més xul.les i efímeres de la Barcelona estival: el Restaurant del GREC. Convidats, per la patilla.


Situat en els jardins del mateix teatre (per cert, que de "teatre grec" rien de rien, nasti de plasti: fonts ben informades em van explicar que és una creació del 1929. Tota la vida pensant que era realment grec... #inocente #inocente), situat als jardins us deia, és un restaurant de preus continguts que només obre durant el mes de Juliol.Això és part del seu encant.
Aquest any, la concessió l'ha guanyat Casanovas Catering, que el.labora bona part de la cuina a les seves instal.lacións a Diputació i acaba els plats a les instal.lacions de Montjuic. Té força llògica, ja que en realitat l'edifici no és un restaurant amb tot el que això comporta a nivell d'instal.lacions i equipaments.

Que vol dir això? Doncs significa una cuina 'senzilla' de plats directes en general ben executats. Cuina festiva, alegre i de festival. Cuina de jardí. Cuina de feliçitat a l'alçada del marco imponderable. I un personal molt amable i eficaç, em van fer sentir molt i molt bé, la veritat.


Vem compartir taula i somriures Gastromimix, Baixagastronomia, Tiritinyam, cuinetes, Fem un mos, Rhubarb and samphire, gastronomicum 2.0 i obviament aquí yours truly decuina.net.

A continuació la part fotografiable del sopar :)
D'entrada una selecció dels snacks i platillos per a compartir, algun dels quals com els llagostins cruixents eren deliciosos. Em vaig deixar de fotografiar el salmorejo servit a la mateixa taula amb uns 'picatostes' de parmesà rodons ben curiosos i divertits.


Reitero i repeteixo: bravo per els llagostins cruixents que veieu a la següent foto. Fantàstics.


Sembla mentida, per cert, com pot funcionar fantàsticament un simple platillo de fruits secs amb parmesà. I més en una terrassa, per molt que sigui terrassa de marco impepinable.


I les patates braves... doncs massa poc braves per al meu gust personal. Una salsa golf no és una salsa brava :)


Després dels entrants jo em vaig demanar uns calamars guisats amb ceba i patata i una sopeta de maduixes deliciosa fresca, dolça i amorosa!!



Com veieu, no ens hi vem posar per poca cosa i el sopar als jardins del Teatre GREC (¡ese marco inigualable!) va ser deliciós sobre la taula i també a la conversa. Entre altres detalls, en Lluis li va fer entrega a Mar Calpena del seu trofeu per celebrar que s'ha graduat com a barwoman professional diplomada. Mireu quina carona de satisfacció que gasta!!


I es clar, en Lluis va encertar  (once again) i el trofeu era una ampolleta de ginebra més que premium (ara ja les ginebres premium ja són massa populatxeres, s'ha d'anar més enllà!). No em pregunteu la marca: no la recordo. El que compta és el detall.

I així, entre chinchorreo blocaire, converses gastronòmiques, acudits cul.linaris i plats sucosos i saborosos va transcorrer una jornada de les que alimenta l'ànima i l'esperit i et reconcilia amb una realitat gossa que sembla feta com d'hilillosh de plastilina. Sopar incomparable en un marco imborrable.

Y una vez más, con esfuerzo y dedicación, salvo las pelotas Sr. Juez.
¿Hasta cuando? Ya se verá

Restaurant GREC
Passeig Santa Madrona, 36. Barcelona. Tel. 658 954 201
Es pot accedir al restaurant sense entrada al espectacle a partir de les 22h. Millor trucar per reservar.



9 comentaris:

Miquel ha dit...

totalmente de acuerdo lo mejor de los blog los blocaires y si ademas puedes compartir mesa como esta del Grec,entonces es ya la gloria.
bona setmana

Tiriti ha dit...

Si senyor “marco incomparable”, perquè no dir-ho, ho és. La mini botella es de gin Hendrick’s, vaig llegir l’altre dia que si acostes l’orella a una botella buida com es fa amb una caracola de mar, escoltes les rialles dels cambrers que t’han clavat 12 € per una copa.

Anònim ha dit...

La patilla... ¿era de xai, d'ibèric, de gitanu...
o era una patilla Juanola?
Berebundo de Atalante

No tot són postres ha dit...

Ens fa mandra i no ens ve mai bé agafar el cotxe i pujar, però quan ho veiem ens sap greu ja que ens perdem estones maquíssimes :-(

Què hi farem, una no arriba a tot arreu!

PTNTS
Dolça

Cuinetes ha dit...

Tots hem caigut en citar el "marc incomparable" on vem sopar! Coi perquè ho és! ;)
Dels sopars blocaires que més a gust he estat!

Una abraçada!!

Lila ha dit...

Cuantas cosas rica!!!
Un besito

Unknown ha dit...

A punto, de caer en el topico, jeje, entre 'imborrable' 'imponderable'...., casi, casi...., la verdad es que es un espacio muy agradable. Una abraçada.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Ja veig que ho veu passar molt bé, bona companyia i bons aliments, no cal res més, oi?
Petons.

Ricard Sampere ha dit...

Doncs jo també m'apunto al tòpic "marco incomparable".. L'espai aquest dóna molt de sí..

L'únic que he observat -potser xq era molt aviat- és que està molt desert. Ni una ànima fora de la vostra taula...

P* crísis...!!.