de fuá, fuá i refuá

6 blocaires 6 li van posar al cuiner Fernando Feijoo per a torejar aquest dijous per la tarda 'en vivo y en directo'. La veritat és que ni jo soc tan burro com ho pugui ser un toro, ni en Fernando es podria descriure com un fino señorito en traje de luces.

I es que quan apareix un cuiner amb la jaqueteta blanca per una porta, escolti per a alguns com a un servidor ens sembla que hagi entrat un bisbe. Quicir, que sempre imposa i ho fa tant que fins i tot podem oblidar de dir-li en persona que els plats que ens van oferir estàven ben bons. Però no passa res, li reconec ara desde aquí.

Tot plegat en una reunió convocada per el restaurant La Brasserie du Gothique, que la veritat és que el nom és afrancesat de collons. Però tenen una disculpa: es dediquen a fer cuina d'estil francès i per tant els podrem dir afrancessats però no els podrem dir que no avisen.

I ben avisats que estàvem, ja que la invitació era per a degustar el menú que estan oferint fins al dia 16 completament basat en el foie, o potser hauria de posar-ho com a FOIE, en majúscules? Perque si hi ha un ingredient que simbolitzi la alta cuina bé que podria ser aquest. 

El Xef Feijoo ens va explicar l'origen del Foie (sobrealimentació espontània que van observar els egipcis en els ànecs just abans de començar les migracions) i com que som gent sensible vem passar de puntetes per els mètodes que es fan servir per a que als pobres plumífers els hi creixi el fetge com qui infla una pilota Nivea per al a platja.

Els plats són francament bons. Uns agraden més que altres, es clar. Jo em quedaría amb la excelsa crema de ceps i foie (amb chips de tubércles per a sofisticar la cosa) i el gelat del final (que tot i portar la reducció de balsàmic em va semblar al.lucinant). El primer i el darrer plat que va sortir de la cuina.

Una petita menció al liquid element fungible que vem degustar: la clàssica combinació també afrancesada de Sauternes amb foie. I es que la veritat, els gabachos li tenen molt ben agafat el punt al producte.

 Els altres plats també molt bons, potser els que més em van agradar van ser els canelons que trencàven una mica tota aquesta aureola de 'finneur' de la que que un no es pot desempallegar quan porta 6 plats seguits amb la presència del fetge gras de marres.

Us comfesso que quan vaig veure la omnipresent reducció de balsàmic en el gelat em vaig espantar una mica. Estic del balsàmic i el Pedro Ximenes una mica saturat. Però la veritat és que combinava tan meravellosament bé que em vaig deixar estar de tonteries i només em vaig dedicar a gaudir-ne la textura i sabor. Brutal.

Queda doncs només agrair a la Patricia, encarregada de fer les invitacions, la seva amabilitat. I a tot el personal de la 'brasserí' (mondieu!)  i al xef que ens va aguantar les petites brometes i el nostre tó desenfadat. Ni podem ni volem evitar-ho, diria jo... heh!

de Punt de cocció episodi 4. Kike Palau is in da house.

Avui al Punt de cocció us portem una interessant conversa amb Kike Palau, secretari de Slow Food Vallés Oriental i també co-autor del blog lacuinavermella. Com sempre dins d'aquesta secció que ens deixen perpetrar dins el programa Tots els matins, punt i seguit a Radio l'Hospitalet.

Per a descarregar el podcast cliqueu AQUÍ:
Per a escoltar online ho podeu fer clicant AQUÍ.


Per contactar amb Slowfood Vallés Oriental:
mail:
slowfoodvallesoriental@gmail.com
web:
www.slowfood.es

1 Avui i fins diumenge 9 a Sant Sadurni d’Anoia es celebra el Cavatast, una fira on els productors de Cava exposen les seves creacions i on podem tastar varietat de caves sense haver de comprar-ne tota la ampolla. Una activitat tradicional que ja va per la quinzena edició.
http://www.cavatast.cat/



2. I a Agramunt ja es posen en marxa amb el tema del torró (que no els agafi sense la feina feta) amb la seva Fira del Torró ( i de la xocolata a la pedra), també aquest cap de setmana.
http://www.firadeltorro.com/


3. Es detecta RNA (que és similar al famòs ADN) d’arrós transgènic  a la sang de ratolins que el menjen.

http://blogs.discovermagazine.com/80beats/2011/09/21/what-you-eat-affects-your-genes-rna-from-rice-can-survive-digestion-and-alter-gene-expression/

4. Si teniu curiositat per l'anunci de Gordon Ramsay, aquí tenim una entrada amb el mateix:
http://www.decuina.net/2011/10/de-gordon-ramsay-home-experience.html

La micro recepta en CINC PASSES:

COC DE LLET CONDENSADA. GRÀCIES A LA GLÒRIA MOHEDANO DEL BLOG NOTOTSONPOSTRES.BLOGSPOT.COM
http://nototsonpostres.blogspot.com/2010/11/coc-de-llet-condensada-39.html

La mircosecció on ens mullem una mica...

El bueno

GASTRONOMAD, COOKCIRCUS o el magazine El GASTRONÓMICO >
revistes online gratuites que posen a l’abast del públic general informacions i enfocs que fins ara només es podien trobar en revistes especialitzades de pagament.
No vol dir que les substituieixin, però són un bon complement i sobretot són gratuites i universals.



Aquí podeu trobar els enllaços en aquest post de cocina.es:
http://www.cocina.es/blogs/conloscincosentidos/2011/09/12/revistas-gastronomicas-online-i/


El feo

Desde el 27 de Setembre podem trobar mandarines als nostres supermercats, jo personalment no sóc cap enamorat de l’inmovilisme pleistocènic, ja se que el món canvia. Però quan a setembre trobes mandarines és que alguna cosa no funciona com ha de ser: són d’aquí? Com pot ser? Són de les antípodes? Quin cost ecològic té?... em genera dubtes i preguntes...


El malo

Fa un parell de setmanes es va produir la inauguració oficial del Basque Culinary Center,el primer centre que és una Facultat Universitaria de gastronomia a l’estat. Tenint en compte que ens ha costat a tots com a minim 8 mil.lions d’euros via subvenció directa BOE... no trobo de rebut ni entenc que estudiar-hi costi 8.000 euros per curs. 8.000 és un filtre econòmic evident. No m’agrada i menys en una institució que ha rebut tants mil.lions de diner public.

de Gordon Ramsay home experience

Que Gordon Ramsay és un dels meus cuiners mediàtics preferits ho tinc claríssim. És veritat que el seu programa 'Pesadilla en la cocina' és efectista i convenientment exagerat, però també ho és que el paio sovint ha de dedicar més esforços a fer aterrar a la realitat als xefs i propietaris que no pas al disseny de plats i remodelació de la carta.

En tot cas, és cert que la fama de aspre i malcarat el precedeix tot i que personalment la trobo exagerada.
De tota manera ell la potencia i explota, i per això en aquest anunci d'una linia d'electrodomèstics casolans juga exageradament amb la 'por i respecte' que provoca la seva figura.

Jo, m'ho passo teta amb ell. M'encanta!!!

de petits experiments gastrovisuals també viu el blocaire.

Presentación de diapositivas: receta muda2 - Diapositivas

de cutting-iBoard. La app definitiva...o no...

Osea, sabessssssss es que en casa pues somos como muuuuuy fans de Apelllllllll.
Y lo usamos para todo, osea, pero para todo para todo. Justo ayer me bajé la app Cutting-iBoard y se corta mucho mejor que con mi tabla de madera windows...

Aquesta IPAD-taula es falsa, es clar.
Però m'ha resultat divertit el 'conceto' i  realment de vegades cal riure una mica de tota aquesta guerra comercial i de màrketing que es porten les grans empreses. Que ens discutim per la tonteria del futbòl ja està passat de rosca, però que en segons quins fòrums es dediquin a llençar-se destralades digitals entre uns i altres .... nois! perque no sortiu al carrer a coneixer gent!! :-P

De tota manera, li falta en Gordon Ramsay fotent la bronca desde la pantalla: Això no està ben tallat!! Vas tort!! En ma vida havia vist un fucking cuiner tan fotudament sapastre!!... ja sabeu... estil Ramsay.

El mèrit és del  Sr. Timarthy i les fotos utilitzades per al muntatge són  aquestes.

I la font original on ho vaig trobar és Microsiervos.

de pintxos i música. Astrid i Pol.

A 'Mi blog de pintxos' estan de concurs. Alguns ja sabeu que jo personalment no hi soc gaire afeccionat als concursos de blogs on has de acomplir una serie de requeriments que sovint inclouen posar un link al blog en qüestió i similars. De fet no hi participo.
Però com que la amfitriona (vaja, la Astrid) em cau de puta mare, molt humilment li vull donar un cop de ma en el seu concurso pintxero i per això us poso el link a la convocatoria, justament clicant en la següent imatge.

I si de pas algú descobreix un blog que és referent en el seu 'sector' doncs millor que millor.
Es clar que si us hi voleu presentar heu d'afinar: aquests dies justament l'Astrid està exercint de jurat al VI Campionat d'Euskadi de Pintxos Saboreala.
Ja veieu, nivellàs.

Au doncs, i així ja hem fet el post paradoxal de la setmana.
I tan panchos, oiga.

I com a Bonus Track, 

Si sou del Vallés o esteu per la zona de Sabadell aquest proper dijous us podeu apropar a veure en Pol Cruells, cantautor al que ja hem tingut el plaer de sentir en directe i que a més de fer passar una bona estona al seu públic és el marit de la Gemma cuinera de casa. ;-P

I aquí teniu un video del concert que vem gaudir in person i al costat de una emocionada Gemma a la UES de Sabadell:

Ah si, el concert és a la Sala Estruch, dijous 6 d'Octubre a les 21.30h Preu de la entrada 5€
Mes info AQUÍ.

de idea loca que podría funcionar...

IDEAS LOCAS QUE PODRÍAN FUNCIONAR COMERCIALMENTE PORQUE EN REALIDAD ESTE ES UN MUNDO DE LOCOS....

de visita gastroblc@ire al Mercat de Santa Caterina

Ja fa quasibé sis mesos que com aquell qui no vol la cosa una piulada oportuna per part de Mercats de Barcelona (de la Elisenda, vaja. Perque al final els comptes de twitter els porten persones) va sembrar la llavor del que ahir es va acabar recollint.

Una Trobada Gastrobloc@ire per a visitar les interioritats d'un dels mercats més emblemàtics de la ciutat Comptal. El Mercat de Santa Caterina.

Aquest històric mercat del que fa uns anys es va realitzar una remodel.lació que en va deixar només la façana i els laterals va ser el primer mercat cobert de Barcelona. Situat en una zona cèntrica just al costat de la catedral, ha esdevingut una icona turística de la Barcelona actual però de moment sembla que han aconseguit defugir de l'ambient de sucs i llimonàdes tot i que veus molt turista càmera en mà per el voltant de les parades.


Durant la visita ens vem trobar -com no podia ser d'altra manera- amb algunes curiositats. Unes històriques com les piques dels bacallaners antics que estan situades a la façana posterior i d'altres ben actuals. Com aquesta oferta que regala robots aspiradors si comprs un pernil.

Vem tenir el plaer de poder-ne visitar 'les entranyes' cosa que per a uns malaltons de gastronomia com som els blocaires és un caramelet perfecte per a un dissabte al matí. Us he preparat un petit video de 90 segons com a resum del que vem poder viure els afortunats que hi vem assistir :)

No vem fer la foto de la aliniació complerta de luju, així que si voleu veure la carona dels assistents us heu de visionar els primers 15 segons del video, on hi apareixen tots ben somrients :)

Al final, tast d'olis amb la gent de Olisoliva i també de fruita amb la parada d'Angel Juny. La veritat és que totes dues coses estàven boníssimes i ens van acabar de pujar la moral a tota la tropa!!

Moltes gràcies a la Nuria Costa directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, la Elisenda la estupenda Community, la Marta Mitjanes (directora de mercat) i l'Angel Juny el president dels comerciants del Mercat de Santa Caterina per la seva amabilitat i per fer-nos sentir ben acollits!!

Aquí teniu un link per a descarregar un petit dossier que vem el.laborar i que no vem poder portar en format 'arbol muerto' > http://www.megaupload.com/?d=P1JEV8EM

I per suposat, a tots els que veu venir conforme em feu arribar les altres cròniques les aniré incorporant a la llista de cròniques oficials :)

La crònica del Miquel
La crònica de Fem un mos 
El cafè de nit 
Olleta de verdures

de menjar per un dolar (food for a dollar)

L'artista Jonathan Blaustein ha posat en marxa l'interessant projecte de fotografiar diferents aliments que pot comprar per un dolar. El projecte va ser editat per el New York Times i la biblioteca del Congrés dels USA n'ha comprat l'original.

Food is clearly a potent symbol of wealth, power, health, and globalization for the 21st Century.  Its value is determined by the price of oil, its transnational transport contributes to Global Warming, its ingredients entice America into obesity, and its production processes animals into floss and mush.

The photographs in this project attempt to strip back the artifice; to depict food items as they were sold, (minus packaging,) without styling, retouching, or artificial lighting.  Each image represents a dollar’s worth of food purchased from various markets in New Mexico. The resulting images allow for a meditation on the power and seductive nature of the photographic medium itself.

"Los alimentos son un potente símbolo de riqueza, poder, salud, y la globalización para el siglo XXI. Su valor está determinado por el precio del petróleo, su transporte transnacional contribuye al calentamiento global, sus ingredientes atraen a Estados Unidos hacia la obesidad, y  en sus procesos de producción machacan y transforman a los animales.

Las fotografías de este proyecto pretenden desenmascarar el artificio, para representar los alimentos como son vendidos, (quitando el envase), sin retoque o estilismo o iluminación artificial. Cada imagen representa un dólar de los alimentos comprados en los distintos mercados en Nuevo México. Las imágenes resultantes permiten una reflexión sobre el poder y la naturaleza seductora del propio medio fotográfico." 

Aqui en teniu alguna mostra i podeu visitar la galeria complerta clicant AQUÍ.

Una idea ben interessant de l'amic Jonathan i que m'ha recordat que amb això del Big Mac tinc una història pendent d'explicar...