dilluns, 7 de novembre del 2011

degusta, Barcelona, Xesco i al límite de lo comestible


Torna Barcelona Degusta, que va ser cancel.lat a la darrera edició per culpa de la Crisis, What Crisis?



I ho fa amb ponència inclosa del mestre Xesco: 'Al límite de lo comestible'.

Ens parlarà de com digerir els resultats electorals? Potser de com assimilar la tremenda futbolitis que ens envolta -panem et circenses-? O de si és millor una patata brava que un trending topic?...

Proper dia 2 de Desembre per la tarda, divendres per a més informació. Sincronicen sus relojes.
Al loro.

Nota: Com bé comenta la Gemma, divendres és dia 2 així que fem els canvis corresponents al texte :)


diumenge, 6 de novembre del 2011

de Moroccan modern kitchen amb Tara Stevens

(For a english version just click on the google translator located on left column)

Aquesta setmana passada, Delishop em va convidar a un dels seus tallers en el Cooking Space. Ho dic per la imatge que tinc abaix a la esquerra del Código Cociña.

La classe era de cuina marroquina, de la ma de la escriptora gastronòmica Tara Stevens (Nast Traveler, The Guardian i Scanorama i ara un llibre propi: Recipes from a modern Moroccan kitchen). Com veieu, nivell curricular.


La classe va ser llarga i participativa. I donat l'equipament que tenen al Delishop es va donar la circumstància que la Tara va començar amb el micròfon wifi ultramatic que li veieu a la foto. Però en la meva opinió encertadament, els amfitrions van tenir bona visió de la jugada i va acabar a veu pelada i 'mondada'.

Per a mi un sistema molt més proper i comunicatiu quan la persona la tens a dos metres ben escasos i on es pot sentir perfectament les seves instruccions i indicacions.

Us he dit que era participativa la classe oi? Perque voluntaris com en Sergio i en Manel -que te crònica sobre la classe- no n'hi van faltar...



La Tara ens va preparar (mentre altres, els que ens vem escaquejar una mica, ens preníem unes olivetes al curry i uns vinets servits per els amfitrions -jo aigua, puntualitzo-) cinc plats diferents de cuina marroquina. Durant la el.laboració dels mateixos vaig poder apuntar unes quantes notes de curiositats o si més no petits detalls que a mi em van cridar l'atenció.
Zaalou - Amanida de alberginia i menta.
Com veieu, al marroc les amanides son plats amb les verdures cuites. Ens va explicar la Tara que hi ha molt poc plat de amanida crua tal i com ho coneixem aquí. El toc de menta també és seu ja que li encanta. A mi també em va encantar però hi va haver companys que el van trobar massa dominant.


Amanida de pastanaga, taronja i comí
Aquesta és curiosa, perque la pastanaga es cou en suc de taronja  i no es posa la taronja directament a la amanida.


Shalda del barba, amanida de remolatxa amb formatge de cabra.
Més amanida amb verdura cuita, ja que la remolatxa està cuita al forn a 180 graus durant uns quaranta minuts, ben amarades de comí i anís triturat al moment amb un morter i un bon raig de llimona i aigua de taronjer just al sortir del forn que fa el paper de la vinagreta. Brutal.


Tagin de pollastre, llimones confitads i olives
Al marroc no acostumen a daurar el pollastre previament tal i com fem nosaltres, normalment tot va 'en cru' al tagín -aquest curiós recipient amb forma de volcà pensat per a contenir la calor i els vapors saborosos dels aliments-.
La Tara en canvi, sí que va daurar el pollastre previament per donar-li aquest toc torradet extra de sabor. I no vem poder afegir-li al final la mantega fermentada que és típica d'allà.. llàstima :)


Tot plegat acompanyat de dos tipus de pa, en els dos casos per a esqueixar amb les mans i fer servir com a acompanyament per a portar els aliments cap a la boca.

També hi havia postres, tot i que jo vaig marxar sense tastar-los perque ja eren les onze passades i el despertador no perdona ni enten de delícies berebers.
Pastís de formatge amb dàtils i taronja.
Tot i que no el vaig tastar, sí que tinc les fotos abans i després de passar per el forn. Feia una oloreta...
Com a curiositat de postres, la Tara ens va explicar que per a fer les porcions dels postres molts cops es banyen les mans amb aigua de taronjer per donar un perfum als mateixos. Un detallasso interessant.


En resum, una gran vetllada de cuina marroquina on vaig aprendre moltíssim, gràcies a la Tara per la seva simpatia i coneixements!! :)

Bonus track radiofònic:

Fa uns dies i per casualitat vaig descobrir un programa a Radio Santa Perpetua dedicat al món gastronòmic. Aprofito per recomanarvos que si teniu ganes li feu un cop d'orella :)




Són gent jove, amb ganes i empenta. Es nota.
No és un programa 'de receptes' sino un programa 'Gastronòmic'. Hi ha de tot i això és el que més m'agrad.
Si els voleu escoltar, no importa que no sintonitzeu la emissora: tenen podcast.
http://www.staperpetua.org/podcast/index.php?p=episode&name=2011-10-26_deixam.mp3

de Punt de cocció ep. 8 Entrevista a El Comidista








decuina.net a la radio.
Punt de cocció episodi8

Seguim amb la nostra aventura radiofònica de voluntat caòtica i gastronòmica. Avui el cop de timó ens porta cap a un dels elements alhora més seriosos i catxondos del panorama alimentari estatal. Amb la conyeta deixa anar veritats a la cara i les seves entrades sovint amaguen càrregues de profunditat. I a sobre ara, té llibre.

El menú:

1. Entrevista amb Mikel Lopez Iturriaga (El comidista) + bonus track dels nostres patrocinadors vintage.



2. Novetats gastronòmiques
3. Recepta fàcil i ràpida
4. El bueno, el feo i el malo: la secció de notes i opinions
5. La cierereta musical:


 Pots escoltar el programa descarregant-lo AQUÍ.



dissabte, 5 de novembre del 2011

de sistemes homologats per a demanar cervesa

Diuen que entre les mesures que la presidenta d'Europa Angela Merkel està imposant a tota la eurozona hi ha la obligació d'utilitzar sistemes homologats per a servir la cervesa. Vaja, sobretot per a demanar-ne més quan s'està acabant el liquid element  :)

Alemania, un pais que funciona!!



Via geekalerts.

de capuccino de ceps amb Xesco Bueno

Un avançament de bloguisme-verité (sense cap mena d'edició ni musiqueta ni res de res. Es lo que hay) del que vindrà.
El xef Xesco Bueno servint-nos in situ el 'Capuccino de ceps' que ens ensenyarà a preparar en una classe el proper dia 24 a Taller de Sabores. Primicia primiciosa com deien els Gomaespuma.



Sí, l'altre pajaru que apareix al video és en Dani Pantxeta, el segón gastromimixero.
La recepta? El 25 de Novembre... :)

divendres, 4 de novembre del 2011

decuina.net a la tele (autocitar-se al titol és de mala educació?)

Aquest és el resultat del nostre pas per el prorama Districte 8 a TV l'Hospitalet, on em van convidar a cuinar durant 15 minutets en rigorós directe. Per cert diuen que engreixa uns quinze kilos, però jo crec que en realitat deuen ser uns vint.
Per ventura de la conversió de formats digitals, al pujar-ho online tot plegat ha agafat unes proporcions de 'Cinemascope' que tira d'esquenes. Cap problema, no ens queixarem ;-P

El mini-menú està composat per un Còctel de cava amb mandarina presentat amb un toc sofisticat que preten donar un aire divertit a tot plegat (una 'recepta' que li havia vist fer al cuiner Jose Andrés) .
I una Amanida de perdiu escabetxada, ventresca de tonyina i llenties que és una variació d'una que li vaig veure al gurú Adrià.




Moltes gràcies a Districte 8 (i en especial al Jordi) per convidar-me, i a tots els treballadors de TV l'Hospitalet que van ser simpatiquíssims (i en especial a les noies de maquillatje, que em van arrebossar molt solventment i donant-me conversa) i em van ajudar a mitigar els nervis!!

dijous, 3 de novembre del 2011

d'aquelles petites coses.


Petites joies visuals (i espero, desitjo, anhelo que també gastronòmiques) que m'ha portat la reina del meu cor de la seva Galicia natal.
Allà les venedores de mercat, assegudes sobre una cadira de càmping amb els cistells als peus, directament ajeguts sobre el terra de la plaça li han dit que són 'fabas de catro anos' o 'fabas de tres anos'. Tot segons a quina venedora li preguntis.

Fons de color rosat amb taques irregulars fosques. Unes en tenen moltes, altres en tenen menys. Són els 101 dàlmatas però en llegum. Me les he mirat una bona estona, cercant les més maques al meu gust i imaginant com deuen ser les plantes i les hortes que regalen aquest fruit.

Al final, per a conservar-les les he escaldat breument abans de posar-les al congelador. Les vull en perfecte estat de revista per a quan faci la recepta que espero, desitjo i anhelo... estigui a l'alçada d'aquestes petites joies.

dimecres, 2 de novembre del 2011

dimarts, 1 de novembre del 2011

d'arròs amb llet en format crema

Quan és temps de panellets jo faig arròs amb llet. No es pas per una voluntat contestataria, sino com a resposta emocional devant el post sensacional que fa uns dies va penjar la Gemma a la cuina de casa.

I com ja li vaig dir, no volia fer l'arròs amb llet tradicional.
Tot i que el tradicional sigui tant o més bó que la variant que porto, a mi em venia de gust sobrecoure l'arròs fins al punt que el midó està completament traspassat a la llet i el que ens queda és tan sols el gèrmen de l'arrós, que descartarem.

D'aquesta manera el que tenim al final és un arròs amb llet amb  tot el seu gust de canyella i vainilla (si n'hi posem) però en format crema. Una crema que evidentment s'ha espessit per el mateix midó del cereal i amb la que podem jugar per a deixar-la en format sopa, sopa densa, crema o plastapuré inmenjable. A gustos!!



I no m'enrotllo més, aquí ve la recpepta.


Crema d'arros amb llet:


Ingredients:

Uns 250 grs d'arrós
dos litres de llet
Sis cullerades de sucre
Una branca de canyella i una branca de vainilla


Una mica de sucre al final per a cremar tipus crema catalana.


Procediment:

Posem en una cassola la llet (sense el sucre) amb la canyella i la vainilla que ens donarà l'aroma. Hi posem l'arros i a partir d'aquí l'anirem coent a foc ben lent i remenant tot sovint. Quan veiem que s'acava la llet li afegim més, però sempre a foc suau. Trigarà molt, jo de vegades he arribat a trigar una hora en coure perque per començar en llet sempre triga més que amb aigua i a sobre amb el foc tan suau la cosa s'allarga. 


Però ja ens interessa, volem el màxim de midó dissolt ja que sobrecourem l'arròs moltíssim, fins que només ens queda el germen del mateix. Un cop està fet una pasterada, hi posem el sucre i acabem de coure cinc minutets més.


Aleshores el passem per un colador, de forma que ens quedem només amb una crema fina amb un gust potent d'arròs amb llet. Jo per acabar d'assegurar la jugada li passo també el túrmix, ja que m'hi he passat tanta estona remenant no vull correr cap risc!!


El resultat ja l'havieu vist al començament de la entrada. M'agrada molt posar-hi una mica de sucre per sobre i amb el bufador (soplete) donar-hi el toc dolç i cruixent. Tot i que si ho feu us heu d'assegurar que la crema és prou espessa perque si la heu fet clareta el sucre cau al fons i ni bufareu, ni caramelitzareu ni res de res.

Així que avui, per fí!! he posat un postre. Que ja era hora, que sóc molt dropo per a cuinar les llepollíes!!!
I per celebrar-ho una cançó doooooooooooooolça que alhora em permet celebrar que un dels meus grups preferits i un dels grans (però grans dels de veritat, GRANS) han tret disc conjunt (loureedmetallica)