de cuina amb denominació d'origen - llibre de Pep Nogué

El principal "'problemilla'" d'en Pep Nogué és que ell mateix no es dona gaire importància. A ulls desentrenats podria semblar un inconvenient mediàtic, son temps una mica fatxendes i es clar... no es porta la normalitat.

En els diferents tallers on l'he pogut gaudir com a cuiner-professor i en les converses que he pogut tenir amb ell en alguna sobretaula sempre m'ha semblat que la seva tendència a l'alegria i la broma culinaria tenia tant l'efecte de fer-lo proper i còmplice amb l'oidor com llunyà de la impostació afectada.

De vegades aquesta energia planera pot fer que un passi per alt la quantitat de dades i coneixements gastronòmics que aquest cuiner va escampant per les oïdes del personal. T'explica les característiques organolèptiques d'un bon formatge de cabra amb pell de vellut i sense aturar-se ni un segon et deixa anar un acudit picant de temàtica culinaria. Ja te l'ha fotut doblegada, marxes a casa amb un somriure i la dada formatgera incrustada al inconscient.

Cossetània ha editat un nou llibre escrit per l'Olotí (Cuina amb denominació d'origen) on es desciuren les característiques de les diferents DO i IGP de Catalunya. En tenim vint-i-una i les repassa individualment (ubicació, varietats, temporades, i dades de contacte) al principi del llibre en un resum sensacional per als que ens agrada conèixer una mica més el pais gastronòmic. 

En una segona part, receptes per a cada ingredient estrella en que sempre hi participa més d'un dels protagonistes del llibre (per exemple a la quiche de ceps i ànec hi apareix la DOP Mantega i DOP Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, el calçot IGP de Valls i l'oli d'oliva DOP Les Garrigues). Receptes senzilles per a fer a casa, de les que fan salivar - qui no saliva amb uns fesols DOP de Santa Pau guisats amb bacallà i tellerines?-

A mi d'entrada m'ha servit per tenir clara la llista d'aliments protegits de casa nostra:

IGP Calçot de Valls
IGP Clementines de les Teres de l'Ebre
IGP Llonganissa de Vic
IGP Pa de pagés català
IGP Patates de Prades
IGP Pollastre i Capó del Prat
IGP Poma de Girona
IGP Torró d'Agramunt

DOP Arròs del Delta de l'Ebre
DOP Avellana de Reus
DOP Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya
DOP Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya
DOP Mongeta del ganxet
DOP Pera de Lleida
DOP oli del Baix Ebre - Montsià
DOP Les Garrigues
DOP Siurana
DOP Oli Terra Alta

Tres més en procés:

DOP Fesols de Santa Pau
DOP Oli de l'Empordà
IGP Vedella dels Pirineus Catalans

I també per tenim més clar la diferència entre una IGP i una DOP. Ja que mentre que la primera es refereix a un aliment en que la reputació o una qualitat característica es pot atribuir al seu origen geogràfic (i com a minim una fase d'elaboració ha de ser en aquest origen) la DOP és més exigent i cal que la qualitat o característiques del producte es deguin fonamentalment o exclusivament al seu origen geogràfic (i tot el procés d'elaboració ha de ser realitzat en el mateix).

Si algú el vol buscar (recomanat fortament per als que volgueu tenir una bona documentació resum sobre el tema a casa nostra!) aquestes són les dades:

Cuina amb denominació d'origen
Autor: Pep Nogué
Col.lecció El Cullerot, num 64
Pàgines: 232
Editorial: Cossetània
ISBN: 978-84-9034-279-4
Preu oficial: 17,5 euros

del Aeropress: el cafè més hipster?

Sense electricitat (bé, has d'escalfar l'aigua) i d'aparent simplicitat màxima. És l'Aeropress, la forma més hipster que conec de fer-se el café actualment.
Això sí, no és un espresso (requisits 7g de café a pressió entre 5 i 15 bars durant uns 25 segons i aigua per sobre els 88ºC). A canvi, et pot servir per a inflar la colchoneta si estàs a la platja.

En tot cas, a mi no m'hi trobaran en això.

Tempura express! Video recepta de tres segons.

Una 'videorecepta' de tres segons. De vegades costa molt poc iluminar el dia amb un somriure :)

Vist a Microsiervos

de ràdio: on menjar canelons al Via Lliure de RAC1

La ràdio em flipa, i els canelons em sulibeyen (sulibellen? zulibeyen? who cares...).
Ahir vaig tenir gran conjunció astral durant vint minutets parlant de llocs on jalar canelons i alguns aspectes colaterals del menjar per un tub. Va ser al Via Lliure de RAC1, conduit per Xavi Bundó (un locu del devorar, se li nota) i sobretot gràcies a la Cristina Gaggioli, la guionista molona que em va contactar de part del programa. Sincerament, quina enveja el que gaudeixen fent el programa i com riuen fins i tot fora de micro.

Sobre els canelons, jo portava quinze llocs preparats per esmentar tot i que al final no els vaig poder dir tots. Però a canvi els oients també en van dir un munt i repartits per tota la geografia catalana. Us deixo l'audio per als que tingueu ganes de fer visites de camp i safari tubular.

de recepta per al Gran Recapte: pa fet a casa

Avui 28 de Novembre i demà 29 és el Gran Recapte que organitza el Banc d'Aliments anualment. Una d'aquelles comptadetes ocasions en que els catalans ens podem mirar al  mirall  com a poble  i agradar-nos molt. No només la intenció és  ferma -ajudar als que ho necessiten- sino que la resposta és transversal i  potent. Any rera any és una alegria llegir les xifres  finals  de voluntaris implicats i menjar recollit.

Desde el món blocaire, i un cop feta  la col.laboració física  que és la que més suma,  podem continuar ajudant una mica més: difonent informació des de la modèstia  del mitjà com  hem fet ja  durant tres campanyes consecutives itambé penjant alguna recepta que tingui com a base els  aliments que es recullen.

En aquesta ocasió, he pensat que fer un pa  és un bon simbol d'una alimentació casolana, barata i deliciosa. El pa és també el simbol del menjar en si mateix, o com a  minim  un dels  simbols principals.

I no em queda gaire  més a dir excepte que tota la purria oligarca que des de la punta de la piràmide econòmica contribueix a que en un mon d'excedents alimentaris sigui alhora un món on milions de persones passen  gana...us en podeu anar ben bé a la merda. Ioputxes.



Pa fet a casa

Ingredients

500 g de farina
10g de sal
25 g  de llevat
300 cl  d'aigua  tèbia
Una mica d'oli  d'oliva
Un pessic  de nou  moscada

Procediment
Amassar-ho tot junt durant 10minuts
Deixar  reposar dues  hores tapat amb un drap  humit
Amasar  de nou durant 5 minuts
Deixem una  hora i mitja  més
Al forn fort durant 25 minuts.

de la mel a la cuina.Una mica d'historia i receptes.

Article aparegut a  Gastronosfera.com amb uns apunts  historics sobre la mel en la cuina i sobretot 10  receptes molones de cuina amb mel (5 salades  i 5 dolces). Us abelleix  saber quelcom  més de la mel?Ho teniu tot a un cop de clic:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/cocinar-con-miel-5-recetas-saladas-y-5-recetas-dulces

"La miel fue el delantero centro titular de la selección edulcorante durante siglos. Fue sustituida allá por el s. XIX por el azúcar, fichaje estrella del racionalismo y sobre todo la tecnificada  industrialización occidental. La miel se fajó durante siglos marcando goles de dulzor y contribuyendo a la defensa echando una mano en la conservación de los alimentos. Aún sigue en la plantilla, por supuesto, y sale a jugar algunos partidos con solvencia y categoría."

Si us abelleix, podeu deixar likes i comentaris allà que fan més  feina :)

de vi solidari contra el càncer de mama: El microscopi 2013

Poques vegades -crec que és la primera- publico una nota de premsa. Avui m'ha  semblat que mereixia totalment la pena.

"Ser solidari no significa donar si et sobra, sinó compartir el que tens. Amb aquesta filosofa i molt agraïment, neix El Microscopi 2013, un vi solidari els beneficis del qual aniran destinats al 100% a l’adquisició d’un microscopi per a l’Institut Oncològic de l’Hospital Univesitari Vall d'Hebrón de Barcelona.

La iniciativa va néixer quan Irene Alemany, enòloga i propietària del celler Sot Lefriec, finalitzava les seves últimes sessions de quimioteràpia per lluitar contra el càncer de mama que li havia estat diagnosticat al juliol de 2012. En agraïment a l’equip mèdic del Programa de Càncer de Mama de l’Hospital Univesitari Vall d'Hebrón i l’Institut Oncològic Baselga, liderats pel Dr. Javier Cortés, i conscient de la urgència del centre per adquirir un microscopi pel progrés en la investigació i el tractament de la malaltia, va decidir fer el que millor sap fer: elaborar vi.

El Microscopi 2013 és un vi elaborat amb les varietats merlot, carinyena i cabernet sauvignon. No està filtrat, s’utilitzen els llevats propis i bacteris autòctons del raïm per a la fermentació i els tràfecs i l'embotellament es realitzen seguint el cicle de la lluna. PVP. 8€"

Està bó? Doncs no l'he tastat encara. La nota és d'avui mateix.

Però anirà al cistellet de la compra en quant sigui possible, la causa ho mereix.

d'esmorzar de forquilla, aquelles coses que...

La major part dels que passem per aquesta casa tenim ja una edat per saber que a la vida sovint tenim realitats valuoses que no ens passen desapercebudes fins que ens falten. Sembla que estem una mica condemnats a no valorar petites coses que ens acompanyen i que en realitat ens fan molt feliços d'una forma constant i continuada. No dic que li passi a tothom, però el brogit de la societat actual sí que alimenta aquest fenòmen.

No serà pas el meu cas amb els esmorzars de forquilla, també coneguts com #esmorzardeforquilla que amb una periodicitat mensual fem a Ca l'Esteve de Castellbisbal i on gaudim tot sovint de plats que el amic (i xef) Xesco Bueno ens prepara robant temps a la caixa forta de la feinada habitual. Un esforç que estic segur que no compensa pas amb el preu que paguem (tot el que veureu a continuació ens ha costat 12,50 euros per gaznate), així que com a mínim cada vegada mirem de fer-li entenedor que ens fa feliços amb la seva feina i carinyo.

Aquest cop ens ha preparat un esmorzar amb una 'olla vallesana', una escudella barrejada de brou lleuger i clarificat amb mongetes del ganxet, verdures i pilota com ha de ser: grandeta.

Després unes llanegues guisades amb suc de rostit, textura fantàstica i gust poderós.

Per baixar, una mica de panceta Joselito. Així 'crua', sense més. Sensacional.

Continuem amb uns pajaritus de tamany ultra-mini, que hem pogut tastar tot i que no han acabat de convèncer. Un cruixent (es menjen amb els òssos, es clar) massa allunyat del nostre referent cultural?

Unes croquetes SIDERALS, de cua de bou guisada. Textura fluida i recobriment amb puré de patata. Uf, d'emoció.

Un llom de cèrvol sobre un puré de patata amb rovellons, un d'aquests plats que costa molt trobar a una carta.

Al final, unes postres d'esmorzar: coca de fruits secs i un mooolt sucòs cheesecake.

Sí, per a esmorzar.
Sí, ja ho sé.
Sí, que sí.
Doncs a la propera apunta't, queno?

Falta la Laura i la Sara Maria (autora de la foto, heh)

de la vida amb estrella. Entrevista a CatRadio a Jeroni Castell de Les Moles

Gràcies al mestre Massitet, m'assabento d'aquesta mini entrevista que li van fer al xef Jeroni Castell, xef-propietari del Restaurant Les Moles a Ulldecona. Allà també oficia el nostre admirat Juanjo Roda, per cert.
El fragment aprofita la entrega de les estrelles michelinianes aquest any per preguntar com et canvia la vida aquesta distinció.

Font: racollepafils

En Jeroni ho deixa ben clar: en lo personal en res, en lo professional... més feina. Sospito que en relitat vol dir mooooolta més feina. En tot cas, una aproximació interessant d'un restaurant lluny del brogit de la gran capital i per tant... amb una mirada diferent i probablement també un pèl més fresca. Però això ja son coses meves :D