dimecres, 5 de gener del 2011

d'escenes quotidianes, menjar sèpia, sorteig i gestos de pau.


De cop i volta a la vida... ZAS!! EN TODA LA BOCA.
I no sempre amb coses dolentes, no. En aquest cas és per una cosa bona i ben bona.

Fa unes setmanes, vaig ser informat de la edició d'una recopil.lació d'imatges especialment dedicada i pensada per a decuina.net.

La cosa ja de per sí és com per a estar ben cofoi.

Però si la citada recopil.lació té com a eix temàtic les fotografies d'actes quotidians (en concret sobre el menjar i la cuina) durant el periode de la Guerra Civil Española i els primers anys de la posguerra... aleshores és normal que, com qui no vol la cosa, busquis una cadireta per seure un moment.

En el document apareixen fotografies d'escenes del dia a dia, escenes que sota la màscara sèpia d'una guerra sagnant i una posguerra trista ens mostren persones menjant, fent cua, cuinant, compartint,... en definitiva, vivint.

Les imatges i el document han estat el.laborats per la gent de GAG (Arxiu gràfic Gómez-Aguayo), un grup que entre altres coses gestiona un impressionant fons documental sobre la Guerra Civil Española i la seva Posguerra. Fons format entre altres per mil.lers de negatius, llibres i cartells (deliciosos cartells, per cert) de la època.

A les seves iniciatives, sempre hi posen la voluntat d'afavorir i potenciar el diàleg com a forma de resolució dels conflictes. Per això sovint utilitzen el concepte de 'gesto de paz' dins les seves exposicions i publicacions.

Generosament ens han fet donació de diversos exemplars d'aquesta recopil.lació de fotografies.
I com que crec que les cadenes de petits gestos generosos poden moure el món, he decidit aprofitar l'avinentesa i organitzar un sorteig entre aquells que hi estigueu interessats en tenir un exemplar.

Entre tots els que deixeu un comentari en aquesta entrada, farem un sorteig de quatre exemplars el proper dia 14 de gener.








I (si no ho dic rebento) al contrari que la pandèmia de concursos comercials que s'ha extès per l'univers gastro-blocaire aquí no fa falta que es posi cap logo a cap bloc, ni cap menció ni link a cap web. Ni heu de ser visitants habituals, ni especialment cuinetes, rien de rien mon ami...simplement un comentari indicant l'interès.

Gràcies a la gent de GAG (al Salva, Paqui, Paka, Maxi, Amàlia,...) per el seu fantàstic regal de reis i gràcies a totes les persones que es dediquen a recuperar la part humana del que hem estat per a millorar una mica el que sóm.

dilluns, 3 de gener del 2011

de McReality BurguerBytes (con queso)

Van neixer alhora.
Aplegats per l'instant del rellotge i separats per les implacables diferències de classe.

Les mans que els van acaronar mentre creixíen no eren pas les mateixes.
Mans castigades i aborrides per al pobre desgraciat. Mans que li donen l'imprescindible per a que ningú no els hi pugui retreure manca d'atenció. Ningú vol que l'acusin de negligència.


Per al ric, mans de manicura sempre perfecta, que l'acaronen i mimen per a que acompleixi el seu destí d'estel fugaç. Llum, color i esteroids de paper couché.


I no va passar com al conte, on algú confòn bressols i el jove princep acava vivint existència de pagesot mentre el rei es pregunta d'on diantre ha sortit un fill tan rude i maldestre.
Aquí la roda va girar rodona, l'engranatge social va fer clic!. Sense fisures.

El McRoyal afortunat, il.luminarà els rètols de fluorescent lascivia calòrica, maquillat, inflat, entrenat, operat amb botox, silicona i el que fagi falta.

Mentrestant el McRoyal proletari acabarà esmicolat sense cap remordiment entre els queixals d'un 'quepassanen' de la vida. I a sobre mastegarà amb la boca oberta, el guarro.



Aquí podeu trobar un esplèndid blog (en anglès) on s'han dedicat a fer fotografies amb els productes reals servits a algunes de les cadenes de menjar ràpid comparant-los amb els seus propis anuncis.
I atenció, que el tema és transversal. Aquí no es tracta de colpejar el baixventre del omnipresent pallasete del McDonalds. També n'hi ha per al Burquer King i Taco Bell.



Fins i tot es pot veure que si per aquelles coses de la vida et servissin ún amb els acabats tal i com s'anuncíen... probablement no hi cabria ni a la seva mateixa capsa...


Sabem que els actors i actrius van maquillats, que ningú no està tan bó. Però que la rossa massissa (o rubiazo marmóreo, que también vale para el caso) de carns sucoses acabi sent una pellofa esllangueida i trista... no és de rebut.
I es que els guapos són els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú.



dissabte, 1 de gener del 2011

declaració d'intencions: humor, cuina, vida.

No hi ha millor manera de començar un any gastronòmic que declarant la passió per la vida i l'amor per el somriure.
Si entre tots podriem acordar que la gastronomia és una de les formes de depurar i sublimar el plaer de viure, de transformar en alegria la necessitat també estarem en general dacord que de plaers de vida n'hi ha tants com persones.
Recordo una vella radio vuitantera de cantonades cromades i d'angles rectes, amb botons que fan CLOC sorollosament quan els pitjes. Sona 'son tus perjúmenes mujer, los que me sulibellan'.

Perjúmenes que sulibellan?

Ángel Rosenblat nos recuerda que Cuervo señalaba en Bogotá el término perfumen y que encontró en una edición española de 1704 el plural perfúmenes. Nuestros campesinos dicen perjúmenes ("Son tus perjúmenes, mujer" dice la canción recogida por los "Bisturices Armónicos"). Se trata de un cambio fonético (/f/ por /j/), fenómeno común en el habla popular de Nicaragua, como ajuera (afuera) o el antiguo forano (rústico, huraño, hombre del campo) que diptongado da fuerano y que generalmente pronuncian juerano.


Des d'aquell dia, han passat aparells receptors, mobles sobre els que colocar-los, parets, rajoles, pintures i estucats... però ha quedat la companyia de la ràdio. I amb els anys, hores acumulades d'aliment vital. Anys de somriures.

Un dels meus programes favorits és el Versió RAC1 que condueix en Toni Clapès. En Toni és un periodista de raça que ha sabut arrebossar el seu magazine en un deliciós equilibri que aporta informació, entreteniment més lleugeret i sobretot molts somriures. Ja us en vaig parlar en altres entrades.

I de tant en tant, ens regala perles gastronòmiques. El mateix Gran Diví de la cuina mundial va ser durant unes temporades col.laborador del programa abans de que el seu temps valgués, i crec que es podria parlar literalment, més que l'or.
I al Versió sempre tracten en Ferran amb respecte. Però no per això deixen de treure-li punta a les parts més caricaturitzables del personatge i sobretot del seu model de cuina (i de negoci).

Per això, per a començar l'any, res millor que deu minutets de radio, deu minutets de somriures de la mà del Ferran Adrià del Versió RAC1 i de les seves propostes (ojo al dato, basades en les receptes reals de la web del Bulli).










dijous, 30 de desembre del 2010

delafé

Els autèntics carregadors de piles funcionen amb el cor.

Tens una setmana dificil? > delafé
Vols un any vinent magnific? > delafé
El funcionament social et sembla terrorific? > delafé

Per als que volgueu omplir el saldo d'energia positiva, delafé.

BON ANY 2.011!!




Pescar un gran pez,
hacer un batido,
subir la persiana,
encontrarme contigo,
hacer el amor después de la tormenta,
salir con Monti a jugar con las cuestas,
tumbarme en la arena,
una cerveza fresca,
nadar en el mar,
bailar de verbena,
refrescarme la frente en una fuente,
pedirle un favor a un hermano valiente,
perder el tren,
perder la cabeza,
encontrar una sonrisa
y perderme en ella
hacer la compra,
comprar una botella,
beberla en pareja,
jugar bajo la mesa,
viajar en trenes,
la colonia Denenes,
leer un libro que me quepa en el bolsillo,
bajar piñones,
comer macarrones,
hacerme el despistado en las reuniones,
mirar diez capítulos seguidos de una serie,
jugar al Guitar Hero
y creerme en puto héroe,
marcar tu calendario,
pisar el escenario,
volar por tu barrio escondido en un armario,
subir tu salario emocional hasta el campanario,
sí, soy un solitario,
un proletario del vocabulario,
y hoy rimo todo con río porque sonrío por no llorar,
hoy río por no llorar,
sí, sonrío por no llorar,
yo hoy río por no llorar,
yo hoy
la, la, la, la, la

¡Ei, chicos!
Hay sorpresas de colores en las cimas de los montes,
millones de setas perdidas en los bosques
con mi nombre escrito en ellas
gritando: ¡Delafé, dale sentido a mi existencia!
¡Aaaaaaah!
Dale sentido a mi existencia
¡Todas las trompetas de la muerte!
¡Miles de trompetas de la muerte!
¡Miles de trompetas de la muerte soplando!

Es Delafé y Las Flores Azules
con tonos rosados, Ac2


Pescar más de un pez,
hacer un bizcocho,
abrir la ventana,
iluminar tus ojos,
hacer el amor después de la siesta,
pasar la tarde en casa de Leta,
tumbarme en el monte,
un cerveza fresca,
nadar en el mar,
comer una paella,
andar por la playa cuando el sol viene de cara,
descubrir una canción
y poder silbarla
perder la vergüenza,
perder la cabeza,
encontar una sonrisa y sonreir con ella,
salir de compras,
comprar una botella,
beberla en pareja,
jugar en la trastienda,
viajar en tren,
una colonia dulce,
salir de cena y compartir el postre,
comer piñones,
hacer macarrones,
hablar del tiempo en las reuniones,
mirar diez capítulos seguidos de una serie,
jugar a hacer palabras,
construirlas más largas,
mirar el calendario,
subir al escenario,
sobrevolar tu barrio,
escondida en un armario.

Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas

Río por no llorar.

dimecres, 29 de desembre del 2010

d'entrants de Nadal (4) i de postres de Nadal

I acavem ja amb l'any i també amb la serie de receptes del menú de Nadal. Acavem amb un altre entrant ben senzill i alhora 'resultón' i amb els postres que vem posar per a la familia.
Buscàvem uns postres naturals que alleugeríssin la marató calòrica anterior dels cinc entrants i el plat de bacallà. Per això ens vem decidir per jugar una mica i posar unes broquetes de fruita que cadascú s'havia de cuinar a la pierrade que vem posar al mig de la taula.

Una mica de salsa de xocolata blanca i de salsa de xocolata negra per als més llaminers van donar el toc més alegre per al final d'un dinar que ens va agradar molt a tota la familia.
Us recordo aquí el menú per als que no heu llegit tota la serie:



L'entrant de sobrassada dels Casals (de fet la marca es la de embotits Rovira) és un sincer homenatge a un plat de llàgrima que vem gaudir en una visita de blocaires al restaurant d'Oriol Rovira. La crònica la vaig fer aquí i nomès tornarè a insistir que -pendent del viatge a Mallorca- aquesta bona familia em va esguerrar per a sempre l'experiència de menjar sobrassada: mai més n'he tastat de nou una que sigui tan bona ni remotament.

Per tant, cop de gratinador de 30 segons per donar un toc brillant a la sobrassada i cap a la taula acompanyada d'una bresca de mel. Senzillament insuperable.


I per als postres, vem decidir fer unes broquetes de fruita amb un toc d'Arzak: arrebossades en herbes aromàtiques fresques i passades per la planxa.
Per a arrebosar-les, en un plat hi piquem alfàbrega (albahaca), menta i julivert. També teniem pensat posar-hi orenga però al final amb les presses no li vem posar.
El toc aromàtic que hi donen les herbes fresques es BRUTAL!! l'alfàbrega sobretot inunda el menjador amb una frescor i profunditat boníssima que combina molt bé amb la fruita.
Una mica de sucre barrejat amb les herbes picades i ja tenim l'arrebossat llest.

Vem posar mango, pinya, kiwi, pera i mores.

Com a joc vem proposar que cadascú es fés a la planxa amb una pierrade posada al mig de la taula, que va donar un moment d'esbarjo divertit.


Per acompanyar, unes salses de xocolata que es fan barrejant crema de llet amb xocolata en un cassó. A la salsa de xocolata blanca li vem posar una mica de canyella, per a donar-li un punt més saboròs.



I amb això crec que ja he posat les receptes de tots els plats, entrants i postres (la del super coc de pomes de Vinarós Ca Massita's style la podeu trovar aquí, per cert).

Espero que les hagueu gaudit i si alguna us fa servei en alguna ocasió aleshores serè doblement feliç.

La serie completa:

Entrants Nadal 2.010(1)
Entrants Nadal 2.010(2)
Entrants Nadal 2.010(3)
Plat principal Nadal 2.010

dilluns, 27 de desembre del 2010

de Plat principal del menú de Nadal

Com d'innocent devia ser aquest bacallà que feliç cruspia sense maldat tot engreixant i creixent per acabar dins les nostres cassoletes nadalenques.

Aquí us presento el plat principal (si es que en podem dir així) del nostre menú de Nadal. En les anteriors entrades vem fer els entrants de Nadal i ara ens aturem uns instants per a assaborir el nostre peix favorit en tota la seva esplendor: el bacallà dessalat fet al punt, quan començen a separar-se les làmines però encara es mantè sucòs i ferm.


Per a acompanyar aquest bacallà vem decidir-nos per una recepta de Mario Sandoval : un bacallà amb salsa de maduixes i escuma de iogurt i vainilla. Vet aquí la recepta


Per a confitar el bacallà:



Ingredients:



Els millors lloms de bacallà dessalats que pogueu aconseguir, no importa si hi arrisqueu la vosta ànima inmortal per el camí.

Mig litre d'oli de girasol



Procediment:



Més simple impossible: en un cassó, escalfeu l'oli a uns 70 graus. Hi poseu els lloms de bacallà un per un i els teniu confitant fins que les 'lasques' del bacallà començen a separar-se. Prou!! A fora amb el bacallà i següent llom!!



Al acabar, reserveu.



Salsa de maduixes (en el nostre cas, maduixots):



Ingredients:



400 grs. de maduixots.

El suc de 2 o 3 taronjes.

80 grs. de sucre moreno.



Procediment:



Netejem i tallem les maduixes en bocins i en fem un purè no gaire fi, els posem en un cassó amb el suc de taronja i el sucre. Ho tenim al foc uns 7-8 minuts fins que estigui cuit però encara conservi un puntet de frescor. Nosaltres al final també li vem afegir les llavors d'una beina de vainilla.

Reservem.



Escuma de iogurt i vainilla.



Ingredients:



Dues beines de vainilla ( o tres, que n'hi hagi!!)

Tres iogurts naturals sense sucre.

200 ml de crema de llet



Procediment:



Infusionem la crema de llet amb les llavors de vainilla per uns instants, deixem refredar.

Ho barrejem amb els iogurts i cap a dins del sifó.

Posem la càrrega i el deixem reposar unes hores a la nevera.





Muntatge final del plat:



En una cassoleta, posem al fons la salsa de maduixa, a sobre un llom de bacallà i per sobre l'escuma de iogurt i vainilla.
Nosaltres hem après que és millor no escalfar al forn la cassoleta, ja que el bacallà va deixar anar molta gelatina que va tapar la salsa i alhora el va fer més saladet per haver perdut humitat. A la propera, la salsa ja calenta, el bacallà ja calentet de mini-cop de microones i ...

ENDAVANT LES ATXES!!

de baix cap a dalt

Cerveses que s'omplen de baix cap a dalt! Els fabricants del sistema diuen que és la forma més ràpida de l'univers per a servir cerveses. Una màquina ben curiosa...




El que més curiositat em provoca és veure com està perforat el got per sota de forma que permet la entrada de líquid però no la sortida.

Segons declara un venedor de la màquina... a llocs com Lloret de Mar o Mallorca 'they take it me out of the hands'

dijous, 23 de desembre del 2010

de les negres nits nadalenques, resorgeix...


Fitxa tècnica.

Personatge: Jack l'escudellador.

Bio: Personatge nascut a la Catalunya prèvia a la revolució industrial, en Jack l'escudellador era un criminal despietat que cada dia 25 de Desembre es colava a dins les cases per a cuinar sense cap mena de mirament una gran olla plena de carns, òssos i verdures.
Conegut per els dietistes de l'època, va ser molt perseguit per els seus excèssos calòrics, sense que finalment el poguèssin detenir.
Les seves malifetes - 'la meva obra mestre' com acostumava a dir ell mateix- encara arriben fins als nostres dies.

Nota para los visitantes castellano parlantes:
En catalán Jack el Destripador se le conoce como Jack l'esbudellador (budell = tripa). De ahí el juego de palabras de esbudellador y 'escudella/escudellador' el típico guisado catalán para el dia de Navidad y que no tiene traducción posible.

de petita pausa (receptari per a diabètics)


Fem una (petita) pausa en la serie dels entrants per a Nadal de les tres entrades anteriors.

Coses que pàssen a internet. Sovint bones.
Participo en un fòrum anomenat Gasólicos Anónimos i que va neixer inicialment per parlar sobre basquet, però que va acabar esdevenint una mena de Cheers on desde fa molts anys ens trovem per veure la vida comentada.

Ahir es va preguntar si algú tenia un bon receptari per a diabètics i em vaig adonar que encara no havia posat al blog un parell de documents en pdf que va editar la Fundació Alícia i que per a mi són 'mano de santo' quan haig de cuinar alguna recepta per a diabètics. A part, les receptes són ben bones així que no cal en absolut ser diabètic per a gaudir de les mateixes.

Sobre la Fundació Alícia ja en vaig parlar en aquest post. Com a cientificista i partidari del pensament crític no puc més que aplaudir desde la distància aquestes iniciatives. El coneixement és la veritable arma que fa lliures a les persones i tot el que impulsi en la direcció de informar, investigar i explicar em sembla una bona iniciativa. Que en pot sortir? Doncs per exemple receptaris com els que podeu descarregar quatre pixels més endavant.
I que consti que no parlo de mol.lecularismes, no estic pas en tecnoguerres marketingemocionals. Parlo simplement d'estudiar i explicar com podem menjar millor, en tots els sentits.

Us deixo els enllaços per si us poden ser útils, i amb les festes de Nadal a sobre potser a algú li donen alguna bona solució!

Link1:Receptari de plats per a diabètics (basats en cereals)
Link2:Receptari de plats per a diabètics (amb fruita)