dijous, 28 de febrer del 2013

d'arròs Parellada. Historia d'un arròs senyoritu i mandrós

Que a la nostra ciutat els dijous és dia de paella és una obvietat, no fa falta fer-ne un post. Que l'origen d'aquesta costum s'atribueix a que era el dijous el dia de festa del servei domèstic i per això bars i restaurants van començar a oferir aquest plat per atraure a tots aquests comensals que del dijous en feien un diumenge també és força conegut. Tampoc faria falta fer-ne un post.

Ara que si en comptes d'un matat del servei tens la sort de ser un senyoritu i també et vols apalancar un arrosset sempre pots obviar les closques, ossos i espines i pillar en un dijous com avui un arrós Parellada. Net i pelat, arrós de dropo, arrós del que remena les cireres.

Foto Arròs Parellada tal com es prepara actualment al 7 Portes (font wikipedia)

La història d'aquest arrós és ben curiosa, ja que neix a finals del segle XIX fruit a parts iguals del senyoritisme sibarita, la voluntat de servei al client i la comunicació entre cuina i sala del restaurant Suizo (establiment desaparegut el 1949 i situat a la Rambla barcelonina a l'alçada de la Plaça Reial). En aquest local, hi assistia tot sovint el senyor Julio Parellada, un dandy de cartera poderosa (segons el gran Nestor Luján propietari entre altres del edifici que actualment és la seu de l'Ateneu Barceloní. Segons la wikipedia només habitant del mateix edifici. Yo, siempre, lo que diga Luján)

En Julio era un gastrònom mandrós, o si més no, va tenir alguna temporada de molicie i poques ganes de treballar amb els coberts. I en una ocasió va decidir demanar-li al cambrer -Jaume Carabellido- que li preparés un arrós lliure d'entrebancs on tot anés directament a la boca. Sense closques, sense espines, sense òssos i sense res que no hagués de ser directament mastegat i ingerit.

A còpia de repetir visita i demanar el mateix plat,el cuiner va anar depurant i millorant la recepta. Cada cop que el senyoritu ho demanàva, el cambrer encarregava a la cuina 'un Parellada'. I de tantes vegades sentida la expresió per cuiners i altres clients habituals del local, va esdevenir fet alló de que l'home és animal de costums: l'arròs Parellada va entrar a la carta del restaurant Suizo. I de la carta del Suizo a la carta de molts altres restaurants de Barcelona.

Il.lustració del dibuixant Occiso dels passejants Barcelonins de la època.

Jo reconec que l'arrós sense entrebancs és un dels meus preferits, paradoxalment l'altre gran arrós que em fa perdre del tot el senderi és l'arròs del llamàntol cuirassat, tot el contrari respecte a la feina que porta un cop posat a taula. Avui, malauradament no dinaré ni paella ni arròs Parellada, però no em direu que no us barrufaria seure a dinar-los mentre veieu la vida de la ciutat passar per davant les vostres retines.
Quien fuera senyoritu, tú.


PD, ja que hi sóm, podem fer un cop d'ull també a aquest dibuix de la revista Cu-Cut que té més de 100 anys. Parla de com els poderosos trinxen el pressupost per a assegurar-se queixalada. Los tiempos cambian una barbaridad...

 Font: Cartoones

dimecres, 27 de febrer del 2013

de video: Pa amb tomàquet i pernil de tonyina (Oriol Castro al Fòrum)

Més material del Fòrum Gastronòmic 2013, en aquest cas un pa amb tomàquet i pernil on el pernil està en sabor però no en textura: Un llom de tonyina tallat en sentit contrari a la fibra i pintat amb el greix del ibèric animal ens aporta una textura humida amb el gust potent del pernil que ho sobrepassa tot. Podria ser quasi qualsevol altre peix perque la potència del ibèric fa que el peix es converteixi només en un suport i una textura.

En tot cas, és un joc divertit i fàcil de fer a casa... si en teniu ganes :)


dimarts, 26 de febrer del 2013

de nouprojecte gastronòmic: Cultura Gastro

Que el fet gastronòmic és un fet cultural em sembla que a aquestes alçades és com assegurar que la Terra gira al voltant del Sol. Tot i la religiosa estulticia d'alguna rara avis, hi ha consens general. El que passa és que una cosa és saber-ho i altra és practicar-ho. Per això és motiu d'alegria quan algú fa una passa endavant i decideix tirar del carro. En sortim tots beneficiats perque millora el ecosistema.



Aquesta setmana s'ha presentat al món un nou projecte format per gent interessant, activa i de mirada inteligent al voltant de la vida i concretament de la vida gastronòmica. Cultura Gastro, un projecte que preten justament treballar i potenciar el vessant cultural del món gastronòmic a través de rutes, cursos, articles i comunicació. 
Al darrere aquest projecte hi ha la els gastròfils i també blocaires Carmen Alcaraz, Alberto Moyano, Mar Calpena, David Valdivia, Albert Molins i Raquel Lamazares. Els conec personalment a tots excepte a la darrera, i justament per això estic convençut de la validesa del projecte i del llarg recorregut del mateix.


A banda de a la seva web:  www.culturagastro.com també els podeu seguir la pista a la plana de Facebook: https://www.facebook.com/CulturaGastro?ref=ts&fref=ts 

I si voleu tenir ja mateix una primera aproximació a la seva proposta, aqui teniu el seu manifest fundacional.

- Cultura Gastro nace para investigar, preservar y difundir el patrimonio gastronómico y culinario. Consideramos la gastronomía como cultura y como tal reflexionamos alrededor de sus múltiples perspectivas: historia, economía, ciencia, antropología, filosofía, arte, religión, política… La gastronomía es el propio sostenimiento de la humanidad, moldea la vida de cada persona en todos los lugares del mundo y en todos los días de su vida.


- Somos un grupo plural, formado por gente con intereses y trasfondos distintos. Creemos en el debate, el libre intercambio de opiniones e incluso en la polémica.


- Rechazamos la idea de una gastronomía única formada sólo por grandes nombres y fechas. Sin embargo, reconocemos y honramos estos nombres y fechas y nos esforzamos por entender y divulgar sus aportaciones.


- Entendemos la perspectiva lúdica, de disfrute y placer de la cocina. Nos gusta cocinar, comer y beber, y leer y escribir sobre ello. Pero también nos interesa la reflexión. Consideramos que la alimentación trasciende su pura función utilitaria y por ello creemos que hay un conjunto de conocimientos socio-culturales que deben ser explorados y divulgados.


- No creemos en la gastronomía como un corpus inmutable. Pensamos que su transformación diaria es un proceso que debe seguirse y documentarse, en especial en lo que concierne a técnicas, alimentos, modelos de producción y negocio que tienen dificil continuidad. Aunque aceptamos las contribuciones de las marcas y complejos industriales, adoptamos una perspectiva crítica, de gastrónomos como ciudadanos y no sólo como consumidores o espectadores.

Podrieu pensar que aquest és un post laudatori a uns amics que començen una aventura. I és cert que hi ha part d'això. Però també és un post informatiu i premonitori: Cultura Gastro arribarà lluny i arribarà bé. Al tiempo. Molta sort i endavant les atxesssss!

dilluns, 25 de febrer del 2013

de receptes i vídeos: Cuiners al Fòrum Gastronòmic 2013




Albert Raurich (Dos Palillos) i Oriol Castro (Compartir) 

Nou article al Gastronosfera amb amb una recopil.lació de receptes i videos dels diferents cuiners als que vem poder veure en acció ahir (Joan Roca,Albert Raurich,Oriol Castro,Àlex Suñé).
La jornada de diumenge al Fòrum Gastronòmic va ser intensa i atapeïda ja desde primera hora, quan vaig matinar per a reunir-me amb altres blocaires en excursió gironina. Sobre la excursió en faré el post dedicat corresponent.

"Dobledosis de chaquetilla", artícle publicat a Gastronosfera.com. Clica aquí o a la foto per a llegir la crònica de las chaquetillas del Fòrum. Si t'agrada, al final trobaràs els botonets corresponents i ja si deixes un comentari serà la òstia ;)




de winner is... pizza


N
o han donat un Oscar a la millor pizza secundaria? Quina injusticia!!!




(Best moment Tony Manero, by far)

Via Buzzfeed

dissabte, 23 de febrer del 2013

de guanyadors Jornada Pollastre Pota Blava El Prat

Dissabte vem dir que fariem el sorteig i dissabte hem fet el sorteig. Potser una mica tard, però l'agenda és molt rebotida i vivim en un winzip permanent. En tot cas, aquest és el resultat del sorteig de 10 invitacions per a la Jornada de Pollastre Pota Blava El Prat:




Guanyadors del sorteig:

Abril
Sara Maria
Manuel Centellas
Mónica Lopez
Maida
Galeteria
Marina A.F.
Nani violeta
Dolça
Tiritinyam

Els guanyadors teniu fins dimecres per confirmar la vostra assistència a decuina(arroba)gmail.com, si no ho feu buscarem un substitut per a assegurar que no es perdin les places :) Gràcies a tots els que heu participat i sentim que no hi capiguem tots. Esperem poder coincidir en properes trobades!!

de bananes tatuades. Arte loco.


No ho sé, de debó, no sé perqué ho fa. Es un artista, s'està expressant amb les bananes!!
La major part del gènere masculí quan s'aborreix fa altres coses amb les bananes, però en Honey (que és el nom de l'artista) és més creatiu i es dedica  a tatuar-les amb motius força poppys. La del Jack Nicholson a El Resplandor és molt #laquierolanecesito.






Via Youcreatives

divendres, 22 de febrer del 2013

dels fogons de Tàrraco: un llibre sobre cuina romana

El llibre 'Fogons de Tàrraco', llibre que m'ha fet arribar Cossetània Edicions, està concebut per els seus autors Coia Valls i X.R. Trigo com una mena de secuela receptaire a la novel.la 'El somni de Tàrraco' del mateix X.R.Trigo. A través de cadascú dels personatges de la novel.la tot jugant la seva ubicació social i el seu tarannà ens dibuixen menús amb receptes actualitzades d'inspiració romana. Ha col.laborat en la confecció de les receptes el restaurant Cocvla de Tarragona.


El menú vegetarià de Perthus el vell, el sofisticat de Virgili Poncius, l'afrodisíac de Llivia Drúsil.la o l'energètic de'n Lucius. El llibre ens presenta 13 menús en total, es a dir més de 40 receptes d'inspiració romana. Tots ells farcits de plats que en general són molt directes i sense gaires preparacions. Cuina senzilla molt saborosa, de producte que en diriem ara, i amb molta presència de potents condiments com all, anxoves, api o diveresos tipus de vi especiat i vi amb mel.

Així, a tall d'exemple us transcric les explicacions que hi trobem el garum, que inclouen amb alguna de les diferents versions modernes que es proposen per a emul.lar la mítica salsa romana.

"Alguns estudiosos apunten que el garum es feia servir a la cuina romana com la sal a la nostra. En tot cas, s'ha de dir que és un complement fonamental d'aquesta cuina i un dels més utilitzats. Complementa bona part dels plats que proposen Apici i altres autors, i s'obtenia d'una manera sorprenent per als gustos actuals.

A Catalunya es coneixien factories a Platja d'Aro i a Roses, però són freqüents les restes d'aquests edificis al llarg de la costa on s'hi premsaven els peixos o les seves entranyes -sovint de verats, arengades o seitons- i es deixaven assecar al sol. La salsa s'obtenia per fermentació i es guardava en àmfores.

Més enllà de les receptes antigues com ara la de Cassià Bas, que podem trobar a Internet, la fórmula que més ens ha convençut per fer un garum al gust actual és la d'Attilio Re, que no deixa de ser una adaptació de l'anterior..

Preparem una salmorra amb aigua i sal. La proporció ha de ser de 140 kg de sal per cada litre d'aigua. Després posem en una olla 3l de salmorra, 1 kg de peix i 1 ramet d'orenga fresca. Deixem que arrenqui el bull i ho coem a foc molt lent fins que el peix es començi a desfer. Ho filtrem dues o tres vegades utilitzant una gasa fins que estigui totalment net.
A la recepta de Geopònica se li afegeix defritum (most bullit fins a reduir-lo a la meitat o un terç del seu volum) de manera que si es vol es pot afegir vi de Marsala.


La versió de Josep Mercader és una mena de paté que resulta deliciós, però no és un complement per cuinar. Es pot fer amb olives negres sense pinyol, anxoves salades sense espines, tàperes, oli d'oliva, rovells d'ou bullit i espècies. 
Hem de passar pel morter després de trossejar les olives, anxoves i les tàperes fins que quedi una pasta. Afegim l'oli i els rovells d'ou triturats fins a donar-li la consistència desitjada"


Els Fogons de Tàrraco
Coia Valls i X.R. Trigo
103 pag.
Editorial Cossetània Edicions
ISBN: 978-84-15456-07-0


dijous, 21 de febrer del 2013

del misteri de la carn de cavall segons 'La Competència'

La visió de 'La Competència sobre els escàndols de la contaminació per carn de cavall que ens mostren dia sí i dia també darrerament a les noticies. Sóc el primer que ha rajat de lo pesat que ha estat que dia sí i dia també ens hagin servit la noticia al respecte, i al final tones i tones de carn perfectament comestible hagin estat eliminades per una contaminació creuada que en molts casos era ínfima. Però són tan bons aquests paios i en realitat claven tant el fons de tota la comèdia que en general ha estat això de la carn de cavall detectada, que no em puc ni vull resistir a portar-los al blog.

Amb tots vostés, el Professor 'de debó'. Analista tel.lúric i energètic.
Com ho fan per posar un cavall sencer dins un ravioli? Tenen la mida d'una funda nòrdica? Misteri resolt!!





de mouse d'alberginia escalivada

Aquesta recepta la vem aprendre durant el taller participatiu de l'escola Su23.11 de Terrassa i gràcies a la invitació de la Nuni. Aquest espai de cuina situat en ple centre dins un pati interior ple de tranquilitat i verdor és justament un reflex del temperament tranquil però ple de força de la seva mestressa, la Su. I amb un grup de blocaires (quina collita que tenen a Terrassa!!) encara va ser millor.

És una recepta minimalista que pot servir com a entrant poderós i resulton :)



Mouse d'escalivada amb formatge de cabra

Ingredients:
3 alberginies escalivades (atenció, aquí podeu veure com fer-les també fumades)
250 ml de crema de llet (35% MG)
100 g de formatge rulo de cabra
Sal, pebre

Procediment:
Posar en un got alt de turmix l'alberginia escalivada sense la pell i tallada a trossos, la nata, la sal i el pebre. Es a dir, tot menys el formatge, heh.
Triturem molt fi i ho repartim en cassoletes on per sobre esmicolem el formatge.

Gratinar i servir calentó. És minimalista pero si les feu fumades us asseguro que és d'una potència espectacular :)

dimecres, 20 de febrer del 2013

de truqui per fumar els aliments a casa

Un fantastic truquet que vem aprendre aquest divendres al Su23.11 espai de cuina de Terrassa en companyia d'un grup de blocaires. La Su ens va mostrar com donar-li un potent (al loro, que si ens passem pot quedar massa agresiu) gust de fumat a les nostres preparacions.

A les imatges es veu com fumem unes alberginies al forn, però es pot fer també per exemple amb una tonyina fresca que després marcarem a la planxa per a fer una mena de tataki, o amb la nostra botifarra preferida... mil opcions.




 

Es tracta de tenir un wok amb tapadora o similar (al Ikea en venen de baratets xurrismanguis) i una reixeta sobre la que posar els aliments que volem fumar. A sota unes herbes aromàtiques (farigola, orenga,...a escollir) i segellar bé el conjunt durant uns minuts per a que agafin el gust del fumat.
Nosaltres vem fer una mouse d'escalivada amb formatge de cabra gratinada (la recepta demà :D)  i us asseguro que el gust del fumat era potentíssim, fins i tot potser massa!!

Un bon truqui.

dimarts, 19 de febrer del 2013

deu invitacions per a dinar Pollastre Pota Blava Prat


Sorteig de 10 invitacions per a les 4es Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. Concretament per a la Trobada de blocaires gastronòmics amb showcooking i dinar inclós.
Sí amigos, #porlapatilla (blava)
L'any passat i convidats per l'associació de gastronomia i vem poder gaudir d'un show cooking sobre la Carxofa Prat. Aquest any la jornada anirà al voltant del pollastre Pota Blava i fins i tot podrem visitar una de les granjes productores!




Programa:

11.30h  Show cooking pollastre pota blava
14h       Dinar
16:15h  Visita a la Granja Torres per veure les bèsties in situ... 

Tenim 10 invitacions per a posar a sorteig entre aquells blocaires que us hi volgueu apuntar... 





Per a poder optar a una de les invitacions, només cal que siguis blocaire de cuina i gastronomia i que ens deixis un comentari en aquesta mateixa entrada. Amb això n'hi ha prou: no logos, no links, no more... nomes ganes de venir. El sorteig el farem el proper dissabte 23, una setmaneta abans per a que hi hagi temps de preparar agendes




dilluns, 18 de febrer del 2013

de 'lo que admita', elogi de la cuina imprecisa

Publicació al Gastronosfera.com d'un article i recepta en defensa i lloança de la cuina imprecisa, de la cuina que sovint fan tant les àvies com els que no ho sóm. Plats i recepes que a base de anys i repetició de cuinar per als que estimes es fan amb quantitats a ojímetre, però que malgrat això al final el plat sempre triomfa.
La cuina de l'aproximat o el que a la familia anomenem la 'cocina de lo que admita'.

Si us agrada l'article que podeu llegir clicant AQUÍ o a la següent imatge al final del mateix trobareu els botonets corresponents de les xarxs socials. Usar a discreción, usar en 'lo que admita'. Heh! 




diumenge, 17 de febrer del 2013

De nova col.laboració: Al 'Què Fem' de La Vanguardia

A partir d'ara, i fins que no s'enpenedeixin, col.laboraré en el suplement 'Què Fem?' del diari La Vanguardia  (batejat per el gran Tiriti com el 'KE ASE?'). Poc puc afegir al que és una obvietat: és un honor i mentre em deixin jo seguiré... ENDAVANT LES ATXESSSSS!!!

Aquí teniu el primer article publicat, sobre el restaurant Arenal de la Barceloneta :)


dissabte, 16 de febrer del 2013

de consomé de Dorito's, ehmmmm...uhmmm... ohmmm...

Sopa de Doritos... és això la cuina moderna?
Com aconseguir un consomé absolutament i prístinament clarificat amb sabor... de Doritos.  Massa història per a tenir brou de snack, jo de moment em quedo amb els galets i el brou de pollastre. Es clar que jo potser m'he fet gran....

Gràcies a Anna que ens ho va fer arribar!!

divendres, 15 de febrer del 2013

del pa a taula i taula al pa. Art panarra conceptual.



Les baguete-tables són obra de Gosia and Tomek Rygalik del Studio Rygalik
Són escultures que volen denunciar el malbaratament d'aliments (ho fa tot malbaratant aliments, que potser la contradicció intínseca és un bonus artistic o potser no). En tot  cas, serien ideals per a fer  un picnic al arc Güell, les trobo "gaudinianes".

No se que pensarà el forner més boig i artista que conec, però en tot cas, mentre pensava sobre aquesta escultura i aquesta entrada vaig decidir que li dedicaria la entrada. Daniel! #patí :D



Idea loca num 57

LIMPIAR MUY FUERTE LA MESA-DE-PAN CON UNOS TOMATES PARTIDOS POR LA MITAD.  Restregando.
#VANDALISMO #ARTEEFÍMERO #MONSERGA

Via designboom

dijous, 14 de febrer del 2013

del recuit empordanès i el seu fet diferencial... :D

Avui publico un article a Gastronosfera.com un article dedicat al recuit i a un fantàstic llibre que en parla. És un  d'aquells textes que escrius amb veritable plaer perque són el restultat del gaudi total que has tingut llegint un llibre ben fet.

Escrit per en Jordi Bonet-Coll, l'obra m'ha posat molt palote i espero que aquest entusiasme s'hagi trasmés a l'article. Si us agrada ( em refereixo a l'article, sobre el recuit ja ni pregunto: és una fotuda delicia sideral!!) us demano que cliqueu al 'me gusta', al G+ o al Twitter que trobareu al final del mateix.

Per a llegir-lo podeu clicar AQUÍ o bé a la imatge següent.


del tàper de l'amor per Sant Valentí. Shhhhhhhhh...

Jo sóc molt més de Sant Jordi. Per Sant Valentí ni compro ninots de peluix, ni compro dotzenes de roses ni caixes de bombons amb forma de cor. Pèeeeero el que no perdo és la ocasió de dir-li a la reina del meu cor que me l'estimo locamenti. En aquest cas i donada la data, ho he fet amb sorpreseta dins el tàper... esperem que no vegi aquesta entrada fins després de dinar, heh! Shhhhhhhhhhhhhhhhhhh...



Amanida de cors amb vinagreta de mango.

Ingredients:

Un paquet de pasta en forma decor
Bacallà dessalat
blat de moro
tomàquets cirerols
Pèsols
Vinagreta de mango (oli, mango, suc de llimona, sal)

Procediment:

Mentre bullim la pasta en aigua abundant i sal, tallem el bacallà dessalat en cubs i reservem.
Tallem els tomàquets en meitats i els afegim al bacallà, juntament amb el blat de moro cuit.

Quan falta un minut per acabar de coure la pasta, afegim els pèsols per a que no es coguin massa i quedin tous.
Ho barrejem tot i li afegim la vinagreta de mango. Rectifiquem de sal.

dimecres, 13 de febrer del 2013

de sardinas, refranes y Nestor Luján.

Extracte del llibre 'Como piñones mondados' de Néstor Luján.

Leo Campion defendía la sardina diciendo que "es un animal sin cabeza que vive en el aceite".

No obstante, no he llegado a los refinamientos de los degustadores de sardinas en aceite como Vivien Holland, hijo de Oscar Wilde, quien por los años treinta organizaba con el protocolo de las grandes pruebas gastronómicas, degustaciones de sardinas en aceite de oliva con vajilla de porcelana y cristalería tallada. En aquella época se envejecían las latas como las grandes añadas de vino tinto, cuidadosamente almacenadas, fechadas y numeradas; las latas se invertían periódicamente de posición para permitir que el aceite bañase hasta los más pequeños intersticios del pescado. Se dice que se habían llegado a comer exquisitas latas de sardinas de una antiguedad de más de treinta años.

El entierro de la sardina, Francisco de Goya

Aguas frías y nordeste, la sardina desaparece

Arroyos en el mes de Mayo, sardinas para todo el año.

Cumbre clara y mar oscura, sardina segura.

Se la sardina está por aguas, el tiempo se aguanta en calma.

No hay sardina mala ni lo puede ser; que la que es mala para comer , es buena para beber.

Las tres efes de las sardinas: frescas, fritas y frías.

La sardina y el puerco, si volaran, mucho más se estimaran

Las mejores sardinas, las de en medio del a barrica.

Quien quiera mal a su vecina, dele en mayo una sardina y en Agosto, la vendimia.

A quien en mayo come sardina, en agosto le pica la espina.

La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en rescoldo; y por San Juan, ya pringa el pan.

Entre Pascua y Pascua, hay tres cosas sin razón: sardina, puerros y predicación.

Echa otra sardina que otro ruin viene.


Como piñones mondados
Nestor Luján
Ediciones Folio
1994
ISBN 84-7583-701-8

dimarts, 12 de febrer del 2013

de mentida cochina que yo no he sido!! (visita al meu dietista)

La darrera visita que vaig fer al Jordi, el meu dietista ha estat gravada amb càmera oculta.
Vull aprofitar per comentar que es tot mentida, no me consta y es todo falso... ehhh....
excepte alguna cosa.


Via ElPeriódico

dilluns, 11 de febrer del 2013

del restaurant que serveix pols (francesa, això sí)

Els francesos són un poble mu digno de admirá... excepte en algunes coses en que no ho son. En el tema de la jalamenta tenen un nivell mig força més exigent que nosaltres, i no parlo només de la restauració sino de les taules familiars: són més exigents amb el seu menjar i el seu vi que nosaltres. Parlo en general i sempre desde la meva experiència personal, però n'estic ben convençut.

El Restaurant Ne quitez pas, a Tokio

Ara bé, precisament per això, es corre el risc de caure en l'esnobisme i considerar que allò francés és bó precisament i simplement per el fet de ser-ho. I que tot el que vingui amb una boina i un foulard ha és cool, trendy, chic i barrufant. I si no, que m'en dieu dels bojos japos que paguen yens a cascoporro per poder menjar pols cuinada en diferents receptes?
Us parlo de pols, polvo, dirt, merda diminutament texturitzada, basura!! Francesa, això sí. Importada directament desde la grandeur per a major glòria de la gastromonserga elevada al cub i multiplicada per la estupidesa del que és tendència i la exclusivitat.


Risotto de pols amb peix. Puaj

Xarrup de pols amb tòfona. Puaj.


Gelat de pols. Puaj.

 Pols gratinada, un altre postre. Puaj.

Sabeu que passa? Que tot i que en aquest blog en fan una critica força entusiasta, jo penso que això és una merda punxada en un pal conceptual. Si no m'agrada gens ni mica quan es fa servir l'or com a 'ingredient' d'una recepta només per el fet de convertir-la en cara i per tant en exclusiva... qué haig de pensar del fet d'afegir i cuinar amb pols? Una basura d'ingredient i una basura de concepte. No m'hi trobaran...
 
 Una miqueta de te de pols per a acabar?.... PUAJ!





diumenge, 10 de febrer del 2013

desayunonavegantes wanted: #calçotsparty

Això és un AVISO PARA DESAYUNONAVEGANTES

En 7 díes, el proper 17 de Febrer hi ha convocat esmorzar de forquilla blocaires edition al Restaurant Ca l'Esteve. En aquest cas el xef Xesco Bueno (amic i blocaire) ens proposa una #calçotsparty i si sou llestos com jo en comptes del café amb llet us demanareu una bona tassa de brou calentó. Si alguna cosa bona ens porta el fred és que hi ha brou calentó disponible a les nostres taules. Bé, els calçots també venen amb el fred i són un esdeveniment social que barrufa molt. Però el brou mola encara més.



Feu forat a la vostra agenda i si voleu gaudir de l'ambient blocaire més desenfrenat ja teniu plan ;P



Ni cal reservar, ni cal inscripció, sense cerimònies. El primer que arriba el primer que seu, a les 10h començen les hostilitats. És la guerra, la guerra del calçot i els blocaires. Hem de guanyar!

dissabte, 9 de febrer del 2013

d'entrevista a Ferran Adrià (Àudio)


Aquesta és la entrevista a Ferran Adrià que ahir va fer en Manuel Fuentes al Matí de Catalunya Radio. En la mateixa dona pistes de com serà l'espai expositiu a les futures instal.lacions, explica també la seva voluntad de recodificar completament la forma de catalogar la cuina amb la Bullipedia (alerta a la explicació de perqué la maionesa no és 'una salsa' sino una emulsió que es pot fer servir com a salsa o com a altres aplicacions) i finalment acaba dibuixant quines seran les nostres opcions de sopar al futur elBulli: bàsicament dedueixo que les mateixes que teniem abans de tancar. Heh.

En tot cas, la entrevista val la pena. Surto un moment del tema gastronòmic per a lloar la feina periodistica de Manel Fuentes, sense cap dubte l'entrevistador més incòmode i punyent per als politics dels entrevistadors radiofònics que tenim a les emissores mainstream de Catalunya. Això sí, a Sant Adrià li fa un bany i massatge de agárrate y no te menees, em penso que potser se li ha oblidat de donar-li les gràcies per concedir la entrevista ;P.



Very Interesting el moment en que Adrià explica les raons per a demanar una modificació de la legislació vigent sobre construcció a la costa: per a poder edificar l'edifici de la Fundació. Nega cap voluntat especulativa i diu que la voluntat és llegar-ho tot al pais d'aquí a 50 anys. M'agrada que sigui tan transparent i expliqui públicament que li ha demanat al President Mas aquesta modificació legal. El que personalment no tinc clar és si em sembla bé, tot i que entenc les raons i arguments que s'exposen.
Alguna cosa de la meva anima sandía (verde por fuera, roja por dentro) em diu que això de sacrificar la poca costa que queda en pro d'un benefici major no va amb el meu model. Millor decidir a priori el que és pot fer i no es pot fer a la costa, i a partir d'aquí a fer pais segons aquestes normes. Se suposa que això és el que ja tenim: una llei de costes. I si s'ha de canviar que sigui per a tots... no em barrufen els casos especials: obren la porta a la discrecionalitat dels que manen.

En tot cas, entrevista molt sucosa. Us la recomano fortament, feia temps que no veia tan clarament quin és el camí que ha triat Ferran Adrià.


divendres, 8 de febrer del 2013

de Karlos Arguiñano 'Como en casa'


Fa unes setmanes i des de la editorial Bainet em van enviar el llibre de Karlos Arguiñano 'Como en casa'. El primer que vaig copsar és que han volgut cuidar la edició del volum: a les generoses dimensions cal afegir que totes les receptes porten un detallat 'pas a pas' en fotografia full color. Tots sabem que les fotografíes encareixen el preu final del llibre i aquí n'hi ha centenars, així que en aquest sentit prueba más que superada: impresiona.

El tipus de recepta (en total 90) que el cuiner que més i millor ha canviat la forma de menjar de tot un país ha seleccionat per al llibre circula per la banda 'basic collection' i 'low advanced level'. Es a dir, receptes molt de base i clàssiques que van des de els llegums i arrossos fins als peixos a la planxa amb guarnicions molones: patates amb txistorra, amanida d'alvocat, salmorejo, calamars en la seva tinta i arròs blanc...
Totes elles saboroses fins on he sabut imaginar mentre les llegia, el que jo definiria com cuina de diari amb 'fundamento'.


Tot llegint el llibe em vaig trobar amb aquesta recepta de cigrons (en aquest cas amb pinyons, panses i botifarró) i que em va recordar que el món fogonaire es divideix entre els que recomanen afegir els cigrons sempre en aigua calenta o els que asseguren que els cigrons cal afegir-los a la olla sempre amb aigua freda. Els dos bandos asseguren que si no ho fas segons la seva opció, els cigrons et quedaran durs!! O jo o el caos!! ...Em recorda la cançó 'Industrial disease' dels Dire Straits: "Two man say they are Jesus, one of them must be wrong" (dos homes asseguren ser Jesús, un dels dos deu estar equivocat).


Jo personalment i en la eterna necessitat de diferenciarme i marcar perfil propi (heh!), estic pensant en fundar l'escola de l'aigua tèbia per als cigrons ... tot i que en honora la veritat i per molt que em sàpiga greu portar la contrària puntualment al mestre Arguiñano: Porto anys posant els cigrons amb la verdura i els òssos en aigua freda a la olla super-ràpida. I sempre m'han sortit deliciosament cuits al cap de 30 mins de cocció al nivell 2.

Ara que ho penso... estic portant la contraria al mega crack Arguiñano!?! Algun dia havia de passar: ell parla molt i bé però jo també postejo bastant. Un esdeveniment inevitable, sospito. En tot cas, és un detall que espero que no em tingueu gaire en compte :)



 

Karlos Arguiñano Como en casa
Editorial Bainet

Formato 21,5x27, 5 cm
Nº Paginas 296
Encuadernación Cartoné con sobrecubierta
Interior Ilustrado color
ISBN 9788496177703

dijous, 7 de febrer del 2013

de truita de patata amb sobrassada

Avui és el dia de la truita, dijous gras o llarder. I concretament a casa avui és el dia de la truita de patata amb sobrassada i formatge. En Jordi el meu dietista, m'ha demanat si li puc passar el telèfon d'en Miquel, el meu psicòleg. Diu que s'estressa molt, el pobre.


Truita de patates amb sobrassada:

Ingredients:

Patates
ous
Oli d'oliva
Sal, pebre i alls
Sobrassada
Formatge

Procediment:

Fas una truita de patates, i abans de cuallar-la li poses troços de sobrassada i formatge grandets :P
 

derrapando con la birra (más o menos)

Via el twitter de @ultrasonica (Betes i clics) Persecució birrera per els carrers de San Francisco?
Un clàssic del cine d'acció!!!

dimarts, 5 de febrer del 2013

descobrint com menjar uns fruits secs a l'espai. La 'barrecha' sideral.

Com a bon fill d'extrarradi que es va criar en una escola pública, porto tota va vida sentint anomenar 'barrecha' al còctel de fruits secs. Barrecha con kikos, barrecha con cacahuetes, barrecha nueva que ahora le ponen garbanzos fritos. Així que si em permeteu el barbarisme, avui us mostraré com es pot menjar menjar una llauna de 'barrecha' a l'espai...

Primer de tot et rentes les mans,  que a l'espai també cal ser net i polit.
Alerta a la impresionant demostració de la tensió superficial: la força d'atracció que senten les molècules d'aigua entre sí fa que formin una esfera flotant ja que no hi ha altres forces com per exemple la gravetat. Fixeu-vos com un cop posada 'a la ma' l'aigua continua volent 'estar tota junta' per aquesta força atractiva atracció que tenen les molécules entre elles.


I després obres el pot de 'barrecha' i te la menjes.



Per petició popular de la Jos a facebook ampliem l'entrada amb el que ella esperava trobar... coses volant i astronautes caçant material fungible :)

dilluns, 4 de febrer del 2013

d'article al Gastronosfera. Crònica del #Girona10

Nou article publicat al Gastronosfera.com.


En aquesta ocasió la crònica complerta de la jornada que vem gaudir amb motiu del Girona10. Aquesta iniciativa promocional és una mostra que amb imaginació es poden muntar saraus xul.los i potents. Sospito que el gran secret és la implicació de gran part del sector de la hosteleria i restauració en bloc. Diria que és el clàssic exemple de que la suma conjunta és superior a la suma de les parts individuals.



Si us agrada la crònica, teniu els botonets de 'megusta', google+ i twitter allà abaix de tot (la jornada va ser llarga i complerta, o sigui que l'article és també completet :P)

de crestes 'a la moda de Laia'

Del departament de crestes d'el·laboració de crestes que tenim a Extremadura ens arriba el prototit de una recepta dissenyada en el departament I+D de la super-xermaneta. Hem rebut fortíssimes presions internes corporatives per a la publicació de la recepta, tot i que la veritat, em fa molta ràbia no haver-les pogut provar in person. Que al final és el que barrufa :)



Empanadillas a la moda de la Laia:

Ingredientes:
1 paquete de empanadillas
1 calabacín
1 cebolla pequeñaNueces, o cualquier semilla: sésamo, amapola, pipas de girasol. Yo le he puesto lo que tenia: sésamo. La Laia le pone nueces.
Queso fresco o requeson
Pimienta y nuez moscada.



Procedimiento:
sofreir la cebolla y el calabacín, añadir el queso , requeson, salpimentar y rellenar las empanadillas.
Yo las he hecho al horno. También se pueden freir

diumenge, 3 de febrer del 2013

de 41º d'Albert Adrià en 33 fotografies

33 fotografies per a 41 preparacions, el resum visual del sopar al 41º convidat per Estrella Damm Inedit. Poc més a afegir al que ja vaig posar a la meva crònica en aquest article al Gastronosfera. Però tenia ganes de resumir les imatges per a poder consultar de cara a un futur. "Documenta" em va dir un amic, documenta perque d'aqui uns anys ho podràs consultar si no ho confies tot al disc dur de la teva memòria. I jo vaig omplir algunes pàgines de la meva moleskine i alguns Mb de la tarja SD.


"Llegué el primero y tomé asiento a la napolitana: la espalda contra la pared y la jeta hacia la puerta para controlar adecuadamente la danza equilibrada y armónica del abundante personal (17 entre cocina y sala para un total de 16 comensales por noche) y de paso asistir a la expresión facial de mis acompañantes al llegar al templo. Los más granados, con el rostro tranquilo del que visitó las trincheras inevitables de la referencia bulliniana y algunos como yo con la mirada del búho, ojos desencajaditos por la ilusión."


Grandíssim sopar, compartit amb altres ilustres blocaires -no vaig preguntar com i perqué hi era jo també convidat. Ja sabeu que hi ha vegades que és millor que ningú es repensi res. Juassss!- i amb moment groupie molt i molt fort amb Albert Adrià assegut a la nostra taula durant més de una hora.
Com ja he escrit al article que us he enllaçat al inici... La porta de Narnia està a Barcelona.


dissabte, 2 de febrer del 2013

de George Takei me gustan hasta los andares


 
En George Takei és el puto amo.
Durant anys va pilotar la nau estelar Enterprise, la nau estelar amb una geometria més impossible i fràgil que mai hagi vist un comandant de la flota. Ho va fer molt bé i el cosmos l'ha premiat amb un sentit del humor sideral que exercita al seu mur de Facebook.
Ple de perles molt sovint de temàtica menjívola... aquí alguns exemples que ha penjat al seu mur. Bon dissabte, Mr Zulu!! WARP 3!!!




Per això o menjo llagosta o res que s'hi assembli. Perque estan vives quan les has de matar!!


Estic dinant amanida de fruita, bé
realment és més aviat amanida
de raïm. Ok,només raïm.
Raïm fermentat. Estic dinant vi.

Sheila està penedida de la nit de passió amb aquell estruç tan guapo que va coneixer a París....